La Pasqua és el temps on se’ns convida a fer experiència del pas de Déu per la nostra vida, personalment i col·lectiva, sense defugir la duresa de la realitat, però sentint la seva presència amorosa i de vida que ens crida a renovar-nos a imatge del seu Fill estimat i poder viure com a tals, fent realitat el seu Projecte i el seu Somni, que és el que Jesús anomena el Regnat de Déu. Aquest Regne que vol incloure tota la persona, totes les persones i tota la creació.

La proposta de vida que Déu ens fa la podem acollir lliurement o la podem rebutjar seguint altres propostes més immediates, lligades a interessos particulars o als dels ídols que volen usurpar el lloc de Déu. Així ho mostra la història humana recollida a la Bíblia, especialment al llibre de l’Èxode i en la vida de Jesucrist. La història de la humanitat ho és de patiment i de mort, però alhora és història de salvació, gràcies a la voluntat i l’acció de Déu, que mai no deixa el seu poble desemparat sinó que contínuament es fa present, de maneres diverses, actuant i sent font de vida i d’esperança per al seu Poble.

Us convidem, allà on sigueu, a fer vostre el camí de Jesucrist.

DIVENDRES SANT

(cf. Joan 18,1-19,42)

Si el Diumenge de Rams contemplàvem l’entrada de Jesús a Jerusalem com la d’un rei humil i pacífic, avui el contemplem com un rei crucificat, enmig del seu poble condemnat i crucificat, i expulsat de la ciutat santa: “Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit” (Jn 1,11). Mai no acabarem d’admirar prou i deixar-nos tocar per aquest misteri d’amor fins a l’extrem!  

Diu Jesús a Nicodem: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell” (Jn 3,16-17). Podríem dir que Déu, donant-nos el seu Fill fins a la creu, expressa la seva esperança en la seva creació, en la humanitat que ell ha creat, en els fills i filles que una i altra vegada li donen l’esquena per viure la seva vida.

El papa Francesc ens diu: “De vegades sentim la temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les nafres del Senyor. Però Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn sofrent dels altres. Espera que renunciem a buscar aquestes cobertures personals o comunitàries que ens permeten mantenir-nos a distància del nus de la tempestat humana, perquè acceptem de debò entrar en contacte amb l’existència concreta dels altres i coneguem la força de la tendresa. Quan ho fem, la vida sempre se’ns complica meravellosament i vivim la intensa experiència de ser poble, l’experiència de pertànyer a un poble” (EG 270).

Mirant Jesús en la seva passió a la creu, quina és l’esperança que l’anima i el sosté? En les meves creus, quina esperança em sosté?

Mirant les persones que m’envolten i el nostre món, quines experiències de passió i creu descobreixo? Hi veig alguna esperança que m’ajuda a viure-les?

Dialoga confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert i expressa-li el que desitges