Dimecres 16 d’abril, a les 20 h, la basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona acollirà un concert molt especial. Serà un programa format per obres de Bach, Mozart i l’Stabat Mater de Pergolesi, que és una obra de gran bellesa que narra la psicologia de la Verge Maria, al costat de la creu on el seu Fill, Déu encarnat, acaba de morir. El concert serà dirigit per Xavier Cuevas, premi d’honor del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, pianista, arpista, director d’orquestra i col·laborador de la parròquia de la Concepció. L’orquestra barroca comptarà amb instruments originals com són  un clavicembal del segle XVIII. 

Com ressona per a un creient escoltar l’Stabat Mater, a les portes del Tridu Pasqual? L’obra de Pergolesi convida a una profunda reflexió ja que a la música es reflecteix, per una banda, el patiment de la Mare de Déu, però per l’altra, l’esperança de la Pasqua de Resurrecció. Pergolesi il·lustra el text amb acords especials per representar el dolor, el patiment de la Mare de Déu, la flagel·lació, i també l’alegria que culmina el Tridu Pascual.

A banda de la música, també es crea una atmosfera especial. Ens en pots explicar els detalls? La música a l’església no pot ser només un concert, d’aplaudiments. Ha de ser una experiència viva de la fe. Tenim tants segles d’obres mestres musicals com catedrals s’han construït, que necessiten ser interpretades en el marc on van ser concebudes. Com pot ser que no es canti cant gregorià a les esglésies? El papa Gregori I (590-604) va fixar unes melodies que han acompanyat l’església durant 1.400 anys, i tants anys d’història de música ens fan ressonar. I ara es fan concerts de gregorià però fora de la missa. Es fan obres sacres cristianes a teatres i auditoris sense cap mena de relació amb la fe, i fins i tot fora de context i mal utilitzades. Moltes vegades diem que les esglésies estan buides, però es fa un concert i s’omplen, doncs si volem fer arribar l’evangeli, una manera de connectar amb les persones allunyades de la fe és amb la música.  Amb el meu grup, Cadenza Classics, volem cercar l’excel·lència interpretativa i crear un moment viu de fe, bellesa, música, art al servei de l’Església. La il·luminació serà únicament amb espelmes naturals, i sense electricitat ni micròfons. Les pedres de la basílica de la Concepció del segle XV es fusionen amb la bella música!

Com a músic creient, com vius l’experiència d’interpretar música religiosa en una església? És un sentiment molt especial, com qualsevol creient que col·labora fent el que sap fer en la seva església o comunitat. Una mateixa sensació de sentir-te a casa però alhora servir amb respecte el Senyor. Déu ens dona uns talents i nosaltres l’únic que podem fer és tornar-los-hi. En el meu cas com a músic, i cercant fer allò que ser fer de la millor manera. Lluitar contra el propi ego, que a vegades ens juga males passades! abandonar-se, estimant els qui et volen bé i els qui et fan mal. Sempre he trobat a l’Església un lloc on aprendre, créixer i estimar. A la parròquia on soc feligrès, la Concepció, on realitzarem el concert de l’Stabat Mater, és a partir d’un ambient acollidor i alegre que surten propostes com la del concert que farem. Ha estat gràcies a mossèn Ramon Corts, treballador incansable i la seva entrega a la parròquia que farem aquest concert tan especial en el marc de la Setmana Santa, juntament amb totes les activitats que es fan: exercicis espirituals, misses, via crucis, sortides, processons…

Com vius aquesta unió música-fe? La música és el meu sentit de viure, juntament amb la fe, però per a mi és una mateixa cosa. És necessari cercar Déu en cada moment de la vida, per servir-lo i agradar-lo, i tot això sense que sigui un esforç. De la mateixa manera que no veiem l’aire que ens entra als pulmons, l’Esperit Sant és amb nosaltres. És certament un ideal que la vida cristiana i la fe no sigui quelcom separat de la nostra vida, és nostra vida ella mateixa, en la seva totalitat en els seus detalls més petits. Cada dia necessito tocar l’arpa diverses hores. Aquesta unió música-fe la visc des d’un gran agraïment cap a Déu i servei als altres.