Ara ens disposem a celebrar la Setmana Santa: a rememorar la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, tot fent experiència en la nostra pròpia vida i el nostre món.
Les paraules que hem triat com a lema: Viure amb dignitat i plenitud, són tretes del primer gran document del papa Francesc, L’alegria de l’Evangeli, i que és, de fet, el seu programa com a pastor de l’Església. Són unes paraules que donen sentit a l’esforç del treball que fem en els nostres ambients, però no hem d’oblidar que tot plegat adquireix el seu sentit en la missió que Jesús ens confia a través de l’Església. I aquesta missió no és sinó una proposta de dignitat i de vida per a tothom, que no ens podem quedar per a nosaltres mateixos sinó que som enviats a compartir-la.
“Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir” (Jn 10,10). Les paraules del papa Francesc no són sinó un comentari a aquestes paraules de Jesús.
El bé sempre tendeix a comunicar-se. Tota experiència autèntica de veritat i de bellesa busca per si mateixa la seva expansió, i qualsevol persona que visqui un profund alliberament adquireix major sensibilitat davant les necessitats dels altres. Comunicant-lo, el bé s’arrela i es desenvolupa. Per això, qui vulgui viure amb dignitat i plenitud no té cap més camí que reconèixer l’altre i buscar el seu bé… La proposta és viure en un nivell superior, però no amb menor intensitat: “La vida s’acreix donant-la i es debilita en l’aïllament i la comoditat. De fet, els qui més gaudeixen de la vida són els qui deixen la seguretat de la riba i s’apassionen en la missió de comunicar vida als altres.” Quan l’Església convoca a la tasca evangelitzadora, no fa més que indicar als cristians el veritable dinamisme de la realització personal: “Aquí descobrim una altra llei profunda de la realitat: que la vida s’obté i madura a mesura que hom l’ofereix per donar vida als altres. Això és en definitiva la missió” (EG 9-10).
Us convidem, allà on sigueu, a seguir el camí de Jesucrist.
DIUMENGE DE RAMS
Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
“Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí,
fill d’un animal de càrrega.”
Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: “- Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!”
(cf. Mateu 21,1-11)
Jesús arriba a Jerusalem. És el final del camí que va decidir emprendre, deixant el confort i l’èxit de Galilea (Lc 9,51). També ara defugirà de fer una entrada triomfal com les dels poderosos (que ho feien a cavall), i triarà entrar muntat en un pollí de somera, animal de càrrega, de feina, signe clar de la seva actitud humil que sempre ha volgut viure, i que el connecta amb la tradició profètica. Desarmat, fràgil i humil s’enfrontarà a tots els poders, que no pararan fins a eliminar-lo. Serà la gent del poble humil i pobre els qui descobreixin en ell algú que ve en nom de Déu a restablir la seva dignitat i la seva vida. Per això expressen la seva joia i la seva acollida.
*Mirant Jesús humil, com vaig incorporant la humilitat a la meva vida i la meva militància? Quines dificultats hi trobo?
*Miro les persones humils que m’envolten. Com hi descobreixo la seva dignitat? Com l’expressen?
*Dialoga confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert de les preguntes anteriors, i expressa-li el que desitges…
