Bancs individuals, boles de formigó a entrades de pàrquings, estructures metàl·liques a terra, bancs amb barrots a les parades d’autobús… Les grans ciutats estan plenes d’elements que impedeixen el descans i vulneren els drets de les persones sense llar. S’anomena “arquitectura hostil” i, des d’Arrels Fundació, fa anys que la visibilitzem a través d’un mapa col·laboratiu. Enguany, del 19 al 26 de febrer, organitzem el tercer mapeig d’arquitectura hostil amb la participació de la ciutadania i els centres educatius.

L’acció consistirà en sortir al carrer a passejar al voltant de casa nostra, del nostre institut o la nostra feina, posant la mirada en l’entorn i fotografiant totes aquelles barreres arquitectòniques que detectem per pujar-les al mapa des del nostre telèfon mòbil. Actualment, el mapa ja assenyala gairebé 950 punts hostils localitzats en municipis com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró i Santa Coloma de Gramanet.

Any rere any, des d’Arrels, tenim l’objectiu d’actualitzar el mapa i ampliar-lo a tot el territori per seguir donant visibilitat a una problemàtica que s’estén a les nostres ciutats i que dificulta el dia a dia de les persones que viuen al carrer. I, des de l’any passat, a més, també aprofitem l’acció per col·locar una enganxina a cada element detectat amb un codi QR que vol despertar l’interès de la ciutadania sobre l’arquitectura hostil.

Ens agradaria que les persones sense llar poguessin fer ús de l’espai públic com qualsevol ciutadà o ciutadana i que, com a societat, ens preocupem perquè tothom tingui una casa on dormir a les nits. #FemCiutatsInclusives.

Per participar al mapeig, podeu informar-vos a:  arrelsfundacio.org.

Del 19 al 26 de febrer, en la data que hagis triat, sortiràs al carrer a fer les fotografies amb el teu telèfon mòbil i les pujaràs al mapa, on indicaràs la ubicació de l’element detectat, acompanyant-la d’una breu descripció.

 Viure al carrer significa no tenir un espai segur on descansar, on guardar les coses, on gaudir de la intimitat… També significa haver d’afrontar molts riscos dia a dia i les barreres arquitectòniques sovint comporten dificultats afegides i incrementen l’estrès de les persones. També dificulten la seva localització per part dels equips de carrer que els fan seguiment i sobretot les criminalitzen i vulneren els seus drets a resguardar-se i a sentir-se protegides.