Per segon cop arriba una gran sorpresa a la comunitat de monjos del monestir de Poblet. La primera va ser quan qui era el nostre abat, el P. Octavi Vilà i Mayo, va ser nomenat bisbe de Girona. Tan sols han passat dos anys i a hores d’ara ens arriba la segona gran sorpresa: qui havia estat un membre de la nostra comunitat acaba de ser nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona. Sorpreses com aquesta són motiu de gran alegria per als monjos de Poblet, que sentim amb emoció com el nostre germà és un fruit i un regal que el nostre monestir dona a l’Església catalana i a la important i bonica ciutat de Barcelona. Podem estar contents que la nostra petita vida de pau, fraternitat i pregària irradia i inunda el nostre estimat país. Allà on sigui el P. Octavi també hi serem els monjos amb el cor.
Nascut a Tarragona el 1961, historiador i arxiver de formació, el camí de fra Octavi no ha estat el d’una carrera sacerdotal convencional, sinó el d’una vocació madurada en el diàleg constant entre la cultura, la fe i un enorme amor per l’Església. El seu ingrés a Poblet l’any 2005 i la seva posterior elecció com a abat el 2015 van marcar una etapa d’equilibri i obertura. Com a abat de Poblet i president de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó, va saber conduir el monestir amb prudència, mantenint viva la fidelitat a la Regla de Sant Benet —l’harmonia entre la pregària i el treball— alhora que obria el cenobi als reptes de la societat contemporània.
Tanmateix, la veritable talla d’un abat es mesura en els moments d’incertesa. A fra Octavi li van tocar temps especialment durs, molt particularment durant els mesos de la pandèmia. Celebrar la Pasqua a la nau basilical totalment deserta pel confinament va ser una experiència punyent. Calia ancorar-se en la litúrgia, la pregària i la fidelitat a la Regla, des d’on la nostra comunitat podia ser una font d’intercessió per a tantes famílies que patien el confinament i el dolor de la malaltia.
També cal valorar de fra Octavi la seva sol·licitud pastoral i el tracte fratern, especialment cap als membres més joves i febles de la comunitat.
Vaig tenir la sort de, tot i ser monjo, ser enviat a estudiar a Roma per cursar la llicència i el posterior doctorat en Teologia Bíblica. Les seves paraules van ser: “Gaudeix dels estudis i no et sentis mai sol.” Gràcies a aquella benedicció, els anys d’immersió en les llengües bíbliques i les hores de recerca en la pau fecunda de les biblioteques del Pontifici Institut Bíblic i de la Universitat Gregoriana de Roma van esdevenir un temps d’intens creixement humà.
Recordo també amb molta emoció les tornades a Poblet durant les vacances, després de mesos a Roma, lluny de la comunitat per raó dels estudis. El P. abat Octavi em rebia amb una abraçada forta i joiosa, que de vegades fins i tot m’aixecava de terra, com un pare que acull el fill que torna a casa. En aquell gest hi sentia l’alegria pel retrobament i un reconeixement afectuós de l’esforç que estava fent per créixer, a través de l’estudi, com a persona i com a monjo. Sense necessitat de gaires paraules, aquella abraçada em recordava que continuava pertanyent a la comunitat i que, malgrat la distància, els germans m’acompanyaven amb el seu afecte i pregària.
D’aquells anys d’estudi a Roma guardo també el record de com vaig viure, des de la distància, els moments de tensió i divisió que travessava Catalunya durant el procés. Em preocupava profundament que l’enfrontament acabés ferint la convivència i els vincles que ens uneixen com a poble. En aquell context, em va emocionar especialment la declaració conjunta que els abats de Montserrat i de Poblet, el P. Josep Maria Soler i fra Octavi Vilà, van fer pública el setembre de 2017: una crida a la pau, al respecte i a la convivència, que demanava als governants de Catalunya i d’Espanya prudència i responsabilitat per obrir un diàleg constructiu. Era la veu que ens recordava, en una hora delicada, que cap discrepància no ens ha de fer renunciar a escoltar-nos ni a cercar el bé comú.
Sens dubte, el P. Octavi transmetrà a la ciutat de Barcelona un amor profund a la Paraula de Déu i al magisteri de l’Església, i una voluntat de viure aquesta fidelitat en el servei concret a les persones. La seva sol·licitud pels més febles i la seva preocupació per fer de l’Església un lloc segur, especialment per als infants i els joves, formen part d’una mateixa actitud pastoral: escoltar, protegir i acompanyar. Serà preciós acompanyar el nostre estimat bisbe a Barcelona i veure’l animar amb la seva paraula i figura la Sagrada Família. Ara que són exactament les 12.18 del matí les campanes del nostre monestir canten al cel i la terra aquesta gran notícia que alegra el cor dels germans de Poblet. En breus minuts nosaltres mateixos ens sumarem a elles amb el nostre cant per donar-ne gràcies al bon Déu, a Catalunya i a Poblet.