El n. 80 de la constitució Sacrosanctum concilium, en parlar de la professió religiosa, manifesta el següent: “Cal que es redacti un ritu de professió religiosa i de la renovació de vots, que contribueixi a una més gran unitat, sobrietat i dignitat, amb obligació de ser adoptat per aquells que realitzen la professió o renovació de vots dins de la missa, llevat d’algun dret particular. És lloable que es faci la professió dins la missa.”
La Comissió Episcopal Espanyola de Litúrgia, davant d’aquest mandat del Concili, va emetre el Ritual de la Professió Religiosa i Consagració de Verges, perquè els religiosos i religioses ens hi atinguem en aquelles celebracions.
Un cop conclòs el temps del noviciat, arriba el moment de fer un pas més en el compromís del seguiment de Jesucrist, per mitjà de la professió religiosa. Per ella, els novicis i les novícies es comprometen, amb els vots temporals emesos davant de Déu i davant l’Església, a observar els consells evangèlics, i s’incorporen als seus respectius instituts amb l’obligació d’observar la regla i el dret propi. Pel que fa a la regla, sant Francesc d’Assís deia: “És el llibre de la vida, esperança de salvació, medul·la de l’Evangeli, camí de perfecció, clau del paradís, pacte d’aliança eterna” (2C 208).
La missa de la celebració pot ser la que correspon a la litúrgia del dia, o bé la missa ritual proposada per al dia de la primera professió dels religiosos.
La primera professió de les religioses consta de set moments:
- crida o petició (la novícia demana la misericòrdia del Senyor i l’admissió a la Congregació de la qual vol formar part)
- homilia i exhortació (de part del celebrant)
- interrogatori (a través del qual, el celebrant ratifica el desig que porta a professar a la novícia)
- petició de l’ajuda de Déu (per mitjà d’una pregària)
- professió (l’emissió dels tres vots, en mans de la superiora general o provincial)
- entrega de les insígnies de la professió (cada Congregació disposa quines han de ser)
- conclusió del ritu de la professió (amb una pregària universal)
Un cop finalitzada la celebració joiosa de la professió temporal comença, per als que l’acaben de professar, el temps denominat de juniorat, en el qual els religiosos i religioses experimenten la vida i la missió pròpia del seu Institut en el món d’avui, i es preparen per assumir un compromís definitiu de donació per mitjà de la professió perpètua.
