La celebració del Domund ens ajuda a alçar la mirada del’entorn immediat i a tenir-ne una altra de més universal que mogui els cors detots a compartir la fe i la caritat amb les esglésies més pobres del món. En elPrimer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana, la nostra redactora RosaMaría Jané, explica que els territoris de missió són els llocs on l’Evangeli haarribat més recentment i on l’Església encara s’està consolidant. Recorda quemés d’un terç de l’Església universal (el 37%) està constituït per aqueststerritoris que depenen de la Congregació per a l’Evangelització dels pobles.Les necessitats són ingents: gairebé la meitat de la humanitat (el 46,92%) i el21,56% dels catòlics viuen en aquests territoris.

Davant d’una sega tan abundosa, què podem fer? En primerlloc, pregar, ho podem fer en concret pels gairebé 13.000 missioners espanyolsescampats arreu del món. Santa Teresa de Lisieux, tenia sempre en l’oració elsmissioners i tot i que no es va moure mai del seu convent, el 1927 fou proclamadapatrona de les missions. En les nostres pregàries personals i comunitàrieshaurien d’ocupar un lloc destacat els missioners i missioneres. Els Grupsd’Oració i d’Amistat en senten com a membre algun en concret i sempre preguenper les seves intencions.

En segon lloc, fer-los arribar la nostra aportacióeconòmica. En el decurs de l’any hi ha diverses campanyes missioneres, a mésdel Domund, la Infància Missionera, la destinada a les Vocacions Natives, lesque es fan en record i atenció de missioners diocesans… Catalunya Cristianaes va proposar des dels orígens d’arribar als missioners catalans escampats pelmón. I hem rebut testimonis entranyables de la bona recepció d’aquestainiciativa. Fa ben poc vam acomiadar la germana Roser Morera, durant 47 anysmissionera al Congo, que rebia amb alegria el nostre setmanari i que, ja moltmalalta, va pregar que després de la seva mort el continuéssim enviant a lesseves germanes. En una emotiva carta de comiat expressava: «Des de la mevalimitació i malaltia animo tot l’equip a continuar aquesta tasca magníficad’evangelització de la nostra terra.»

Naturalment una maneraexcel·lent de col·laborar en les missions és dedicar mesos, anys o la vidasencera, a esdevenir missioner com a laic, com a religiós, com a prevere. Faben poc ha retornat a la seva diòcesi de Girona, el missioner olotí Joan Soler,durant nou anys actiu al Togo i bon col·laborador del nostre setmanari amb unescròniques amarades de frescor evangèlica i de realisme punyent. A ell el nostreagraïment. Encoratjat pel lema del Domund d‘aquest any: «Sigues valent… lamissió t’espera», hi hauria algun lector o lectora capaç de prendre-li a ell, oa d’altres, el relleu?