La Karen, una amiga, envia un vídeo des d’un poble anomenat Ropoto, a la regió de Tesalia, al centre de Grècia. Escriu: “Aquí des de la nova torre de Pisa”.
Les imatges capturen una església inclinada. Diferents turistes riuen nerviosos, rellisquen mentre pugen esgraons, tanquen els ulls marejats en l’interior de la nau. N’hi ha que baixen pels mosaics com si fossin tobogans. Se sostenen agafats a una corda mentre posen a l’entrada per a ser retratats en una fotografia genial.
Karen descriu que només de mirar l’edifici sent nàusees. Mentre ho diu, mira a una altra banda per retrobar l’horitzó. Està enmig d’un conflicte vestibular-visual. Els peus perceben que la superfície és estable, els ulls veuen que està tort, l’oïda interna entén que pot perdre l’equilibri, i el cervell intenta quadrar-ho tot… però no pot.
“La nova torre de Pisa” referida és l’església de Panagia Theotokos que ha quedat inclinada fins a 17 graus per desplaçaments de terra que es van donar l’any 2012. La majoria de les construccions d’aquest poble van quedar enfonsades. El temple dedicat a la Mare de Déu va quedar intacte, només que va passar d’estar edificada en un terreny pla a ser sostinguda per un pendent.
Diversos arquitectes van treballar gairebé dos segles sobre la torre de Pisa, que es va trobar amb les dificultats d’un terreny tou. La torre va començar a inclinar-se durant la construcció. Una inclinació que tampoc va ser intencionada i que amb el temps s’ha convertit en característica famosa.
L’església de Panagia Theotokos de Ropoto no és un monument. Es tracta d’una parròquia rural, del segle XX, senzilla i amb funcionalitat comunitària. El desastre natural de 2012 ha fet que es transformi en un indret surrealista. Parets inclinades. Esgraons torts. Passadissos deformats. Els turistes s’hi acosten per trobar una mena de museu de l’il·lusió sense efectes especials.