La Pasqua de Jesús, superació definitiva de les pobreses i les injustícies més radicals, ens fa adonar que la fe cristiana no pot ser el descans dels qui viuen tranquils sense estimar, al marge dels problemes que la humanitat viu cada dia i que la gent pateix. Tot al contrari: la fe cristiana ha de ser el fonament i el motor de la nostra entrega generosa als altres, sempre amb un amor que arriba a ser misericordiós. La fe no és opi ni narcòtic, sinó estímul i força per fer de la nostra terra una terra de germans, mentre peregrinem cap a la meta definitiva. Sabem que Jesús ens acompanya i ha dit que sempre serà amb nosaltres.

Pasqua significa “pas”, canvi qualitatiu d’una situació de precarietat a una altra de plenitud. Ens anima molt escoltar que “cada fill de Déu és un vencedor del món” (cf. 1Jn 5,4-5), quan sabem que hem nascut d’Ell i que amb Crist Ressuscitat és possible néixer a la confianca d’una nova primavera per a l’Església i per a la societat, precisament en un moment en el qual tenim veritable necessitat de transformar la nostra visió de les coses i treballar perquè canviïn a millor. Ho esperen els més pobres, aquells als quals, a l’hora de compartir, els afecta més la manca de recursos i la insolidaritat.

L’autèntica fe en Crist, el Fill de Déu, és la que ens obre nous horitzons per introduir en les coordenades de la nostra història i en tots els àmbits de la nostra societat els valors de l’Evangeli. Preguem perquè, fins i tot en els llocs on hi ha més violència, els recursos necessaris per viure arribin i se superi la venjança, l’odi i els interessos econòmics que ho impedeixen. Que l’amor arribi a l’extrem de la misericòrdia i del perdó.