Des del dilluns 28 de setembre el santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós tornarà a estar obert cada dia de 9h a 18h, excepte els dimarts. I s’hi celebrarà l’Eucaristia cada diumenge a les 9.45h. Hi residirià una persona que atén els pelegrins i devots, i aquelles persones o grups que vulguin fer estances d’un dia. S’ha iniciat doncs una nova etapa, diferent, però que ajuda a centrar el que realment és essencial, i és que Puiggraciós és un espai religiós que vol ajudar a propiciar en cada persona que s’hi acosta un encontre amb Déu, amb un mateix i amb la comunitat, que és l’Església. Les persones, les institucions i comunitats hi som un temps i passem, però roman el més important i que és el que dona sentit a aquest lloc tan especial per a molta gent.
El santuari ha conegut diverses etapes en la seva llarga història. En els seus primers anys va estar sota l’aixopluc de la parròquia de Sant Pau de Montmany, bisbat de Vic, des de la seva construcció l’any 1711 fins al 1946, quan la jurisdicció eclesiàstica va passar a la diòcesi de Barcelona. Al llarg d’aquella època es va bastir el temple i el cambril de la Mare de Déu, així com la casa de l’ermità. La imatge de la Mare de Déu, una talla gòtica del segle XV, convocava els pelegrins a pujar-hi en romeria, aplec o personalment. Als inicis de la guerra civil va partir el martiri amb la crema del santuari i les destrosses que s’hi feren. Gràcies a uns bons veïns la imatge de la Mare de Déu es va poder salvar.
Des de l’any 1946 el temple va passar a dependre de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès, tot i ser municipi del Figaró-Montmany. La reconstrucció del temple s’inicià l’any 1939 i va agafar embranzida a partir del 1951 sota la direcció de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí, i l’empenta del rector de la parròquia aleshores, Mn. Jesús Ventura. L’any 1957 s’inaugurà el nou temple i el bisbe de Barcelona, el Dr. Gregorio Modrego, feu l’entronització de la imatge de la Mare de Déu.
Una nova etapa s’inicià l’any 1973 quan els mossens de l’arxiprestat hi sol·licitaren la instal·lació d’una comunitat de monges benedictines del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, ja que els darrers masovers van marxar. Durant 53 anys la presència de les monges va afavorir que el santuari esdevingués a més un lloc d’acollida amb una hostatgeria i l’acompanyament de la comunitat benedictina. El 7 de desembre d’enguany les darreres monges van marxar del santuari per la impossibilitat de mantenir la comunitat.
Ara s’ha iniciat, doncs, una nova etapa en aquesta història. El santuari torna a dependre directament de la parròquia de l’Ametlla del Vallès. Per tal de fer-ho s’ha creat un Consell del Santuari format per persones de les parròquies properes, recuperant d’aquesta manera el seu sentit arxiprestal. I es compta amb la col·laboració d’amics i institucions. Com a cristians tenim una mirada agraïda al passat, una mirada apassionada al present i una mirada esperançada al futur. És la mirada que ens inspira la Mare de Déu.