Un record ple d’amor pels “nostres” que ens han deixat durant aquest any 2024

Per Viqui Molins, stj

L’església de Santa Anna del nostre “Hospital de Campanya” es va omplir, el vespre del 12 de novembre, de “vius i morts”. O, més aviat, de dues menes de vius: els que esperem viure plenament, i els que ho han
aconseguit. Però aquests eren un bon grapat dels que anomenem “els nostres”, i que havien mort al carrer o a un centre que no es podia qualificar de “casa seva”. El seu nombre era esgarrifant, 84 durant aquest últim any. I havia en aquelles petites “làpides” improvisades noms tan units a les nostres vides que era difícil superar aquella emoció sincera que ens porta al plor veritable…


Jo contemplava –amb la visió difusa i alterada per les meves llàgrimes- aquelles petites “pseudolàpides” amb els noms i l’edat de tants que durant l’any han mort sense llar o sense sostre. Cadascun amb la seva història, una història no aliena a l’amor misericordiós de Déu que els ha acollit amb aquelles paraules que tots esperem sentir un dia: “Veniu, beneites del meu pare…” Jo no sé si la frase dirigida a ells serà la de Mateu, 25, en la seva segona part, per en la primer sens dubta. La majoria eren protagonistes de les primera part de la frase i per tant eren dels preferits de Déu.

Deixeu-me expressar l’emoció que ahir al vespre vaig sentir: el goig de sentir-me privilegiada perquè són ells, els pobres, els preferits de Déu els que m’apropen cada vegada més a Ell. Una confessió: per mi caràcter apassionat i emotiu, he gaudit sovint moltes estones en el silenci d’una pegaria al sagrari o en la solitud de la meva cambra, sentit una escalfor regalada en el meu cor. Però el goig que ara, a la meva vellesa sento envoltada d’aquesta realitat de pobresa que s’amaga en les grans ciutats no té comparació… És una felicitat gratuïta i divina, perquè participa del mateix goig de Déu i em duu a dir amb Jesús: “Jo et
beneeixo, Para, perquè has revelat aquestes coses als pobres i senzills i se les has amagat als superbs…” Ahir al vespre, en l’Església de Santa Anna envoltada de “vius i morts” em vaig unir a aquesta benedixió de Jesús al Pare.

Feu un comentari

×
×