“L’economia submergida no contribueix al bé comú”, és el manifest del Primer de Maig de la Pastoral Obrera de Catalunya que enguany incideix en la situació d’aquells que tenen una feina submergida, és a dir, sense contracte laboral, sense cotització a la Seguretat Social i sense accés a una pensió de jubilació. Són treballadors pobres que no acostumen a cobrar un salari just i treballen sense les mínimes condicions de seguretat. S’estima que aquesta economia significaria al voltant del 18%, més de 200.000 milions d’euros que estan deixant de tributar impostos, “l’única manera de garantir que es puguin desenvolupar els serveis públics”.
Per celebrar aquesta jornada, la delegació de Pastoral Obrera de l’arxidiòcesi de Barcelona va organitzar la taula d’experiències “Units en la participació. Forts en la reivindicació” al casal parroquial de Crist Rei el divendres 25 d’abril passat. La dignitat als barris, la sanitat pública, la cura de les persones i del planeta, el món del treball, l’habitatge i l’educació van ser els set àmbits que van abordar-se. “Les associacions de veïns han de ser reivindicatives i independents de qualsevol opció política, capaces de generar actes culturals i organitzar festivitats”, va defensar Miguel Romera Lorenzo, de l’AVV La Pau.
“El problema de la salut pública és que el mercat vol fer negoci. Cada cop es redueixen més els pressupostos públics cap a la sanitat pública i hi ha més concerts amb els centres privats”, va denunciar Grego Belmonte Ferrer, de la Marea Blanca de Barberà del Vallès. De la seva banda, José Antonio Miranda, treballador familiar al Servei d’Atenció Domiciliària va remarcar que “les cures són el gran oblidat”.
“Tenir cura del planeta vol dir canviar el model de producció, de consum i, en definitiva, el nostre estil de vida”, va relatar Salva Clarós, responsable de polítiques sectorials a CCOO de Catalunya. “Quan ens sindicalitzem, ens organitzem i ens mobilitzem, no només podem millorar les condicions de treball, sinó qüestions socials com la dependència, l’habitatge…”, va argumentar Ivan Molinos Meire, telefonista al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i delegat sindical de CCOO.
Aquesta idea la va reforçar Raquel Gómez Molina, professora d’institut i delegada sindical de CCOO: “Als docents ens costa prendre consciència d’aquesta part reivindicativa i a vegades se’ns enfronta als col·lectius de primària i secundària. També hi ha molta tensió originada perquè el model d’escola inclusiva no porta recursos associats. La meva feina és organitzar i aixecar consciència de classe”, va dir la militant de l’ACO. “Els mestres no som indiferents a les situacions de desnonament i infrahabitatge dels nostres alumnes. Volem desestigmatitzar aquesta situació i visibilitzar-la”, va explicar Marta Moya Casanovas, professora a un institut de Ciutat Vella, membre de Docents 080 i de la Plataforma pel dret a l’habitatge al Poblenou.
Cardenal Omella: “Que a ningú no li falti una feina digna i un descans merescut”
A la carta dominical del cardenal Omella d’aquest proper diumenge, l’arquebisbe de Barcelona fa notar que “encara hi ha molts treballadors que viuen en una situació precària. A tots ells, l’Església els vol mostrar el seu afecte, solidaritat i suport”. I encoratja el paper de la Pastoral Obrera, que “és la veu de l’Església que clama a favor dels drets dels treballadors, sobretot d’aquells que es troben en situacions difícils. Acompanyar-los és la seva missió. Ho fa per fidelitat a Crist, amic dels pobres i dels descartats. I ho fa perquè l’Església de Jesucrist neixi, creixi i arreli en el món del treball”.
“Benvolguts germans i germanes, avui ens unim a tots els homes i dones que lluiten per unes condicions més justes en la seva feina. Ajudem-los a plantar la llavor d’un futur digne. Demanem al Senyor que a ningú no li falti una feina digna i un descans merescut. Que sant Josep intercedeixi per tots els treballadors del món, i molt especialment per tots aquells que no tenen una feina digna”, conclou Joan Josep Omella.
