El temps de pasqua s’ha definit com el temps de l’Esperit, el temps de l’Església. Engany ho està sent de forma ben especial amb la mort, el dilluns de pasqua, del Papa Francesc i el posterior engranatge del Conclave i l’elecció d’un nou pastor, el Papa Lleó XIV, que guiï la nostra Església. Un temps intens on hem demanat el do de l’Esperit per tal que il·luminés el discerniment dels cardenals per triar el nou Papa. I un do que hem de continuar demanant per a ell, per tal que l’ajudi a fer visible i actual l’Evangeli com a únic camí per a la nostra Església en el món actual. 

És el temps de l’Esperit, de deixar-li lloc perquè inspiri, orienti, guiï, il·lumini amb la seva creativitat sempre nova i sorprenent. I és el temps de l’Església, de la comunitat dels creients que, amb fe, mirem el Papa Lleó, un nou Pere, oberts i expectants a com desenvoluparà el seu pontificat. Tot està obert, tot està per fer, tot és una nova oportunitat i una nova opció per la vida. I una cosa és clara: no hi ha més camí que l’Evangeli.

El Papa Francesc ens va deixar un llegat inesborrable: va ser un pastor amb olor d’ovella. L’afluència massiva al seu funeral o a les misses novendials en sufragi seu ho testimonien. Serà difícil no fer comparacions amb el nostre nou Papa però el seu discurs inicial parlant d’una pau desarmada per al nostre món, de com Déu estima tothom i l’Església deu estar oberta a tots, ens reconforta perquè hi vegem la continuïtat d’un llegat i un voler ser imitació de Crist, el veritable i únic Bon Pastor. 

El nou Papa Lleó té davant seu molts reptes: eclesials, mundials, polítics, de presència en la nostra societat… Té al davant un Jubileu que crida la humanitat a l’esperança. Té al davant guiar l’Església de tot el món, amb la seva gran i diversa complexitat, des de la sinodalitat rebuda per Francesc. I sobretot té la missió de presentar l’Evangeli de Jesús com a camí, vida i llum per al nostre món. 

Preguem pel Papa Lleó que, amb saviesa i encert, guiï la comunitat cristiana obert a les seves necessitats perquè tothom sigui acollit i valorat.