La fortalesa —entesa des de la fe cristiana— és, a més d’una virtut, un do de l’Esperit Sant que cal demanar amb insistència. D’on treuen força els màrtirs d’avui i de sempre quan se’ls tempta a claudicar d’allò que és la raó més profunda de la seva vida? La temptació de l’abandó de la fe és avui actual i constant, i no fa altra cosa que posar al davant nostre la seva inutilitat i irrellevància. Per això, molts es demanen: per què creure si tot pot seguir igual? Tanmateix, si som sincers, realment és així?
M’entristeix que hi hagi adults —en altra època creients— per als quals Déu ja no compta i ara viuen com si no existís. La seva influència en el si de la família, en els grups i moviments educatius és decisiva i aconsegueix que la dimensió religiosa ja no compti per a res. Aleshores, es posa en qüestió qualsevol aportació cristiana i fins i tot l’Evangeli queda en entredit…
