El 38,2% de les persones treballadores a Catalunya es troba en situació de precarietat objectiva i un 17,4% percep inseguretat laboral. Aquestes dades es desprenen d’un estudi presentat per Càritas Catalunya aquest dimecres 7 d’octubre al CaixaForum de Barcelona, amb motiu del Dia Mundial pel Treball Decent. L’estudi, elaborat a partir de l’enquesta EINSFOESSA 2024 i amb dades laborals referides al 2023, forma part de la publicació Articles d’investigació social. Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya.
La presentació de les conclusions ha anat a càrrec de Sara Moreno Colom, doctora en Sociologia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, coautora de l’article El mercat laboral i la precarietat laboral a Catalunya, amb Vicent Borràs Català, Mireia Bolíbar Planas i Cristina Álvarez Jorba. També hi han participat els equips d’inserció laboral de Càritas, que han posat de manifest que “trobar una feina no sempre permet deixar de necessitar l’acompanyament de l’entitat”. La inestabilitat i els ingressos insuficients dificulten l’autonomia i la planificació del futur i poden generar frustració i necessitat d’acompanyament emocional.
En aquest sentit, Raquel Alonso, tècnica de l’empresa d’inserció ECOSOL de Càritas diocesana de Girona, ha explicat que des de Càritas sempre s’intenta combinar la feina remunerada amb la formació i un pla de treball individualitzat. Aquest acompanyament també aborda dificultats relacionades amb l’habitatge, la situació familiar, l’idioma i les competències professionals.
Una precarietat normalitzada
L’estudi considera com a precarietat objectiva aspectes com la inestabilitat contractual, la discontinuïtat laboral i els baixos ingressos. Una de les dades més destacades és que el 25,5% de les persones treballadores es troba en situació de precarietat objectiva però no percep inseguretat laboral. Segons l’anàlisi, aquest perfil pot reflectir una normalització de la precarietat, és a dir, de viure en unes condicions laborals precàries sense expressar una percepció d’inseguretat.
La recerca també assenyala que els avenços derivats de la reforma laboral, especialment en la reducció de la temporalitat i l’augment de la contractació indefinida, no han resolt totes les dimensions de la precarietat. En aquest sentit, l’estudi apunta que la qualitat de l’ocupació no es pot valorar únicament a partir del tipus de contracte.
Durant la taula rodona “Treballar amb dignitat”, moderada per Ezequiel Mir, també s’ha abordat aquesta qüestió. Lluís Franco, de la Universitat de Barcelona, ha assenyalat que la creació d’ocupació i la reducció de la temporalitat no s’han traduït per a moltes persones en situació de vulnerabilitat en uns ingressos suficients i estables. Un contracte indefinit, ha explicat, no garanteix necessàriament tenir ingressos durant tot l’any ni disposar d’un nombre suficient d’hores de treball.
Per la seva banda, Mireia Bolíbar Planas, investigadora de l’Institut d’Estudis del Treball de la UAB, ha remarcat que el treball decent ha d’incloure un ingrés just, seguretat, protecció social i participació de les persones treballadores en les seves condicions laborals. També ha assenyalat que factors com el gènere, l’origen, l’edat o la qualificació condicionen l’accés i la permanència en llocs de treball de qualitat.