El papa Benet XVI, tenint un gest de gran misericòrdia i comunió, va aixecar les excomunicacions dels bisbes, sacerdots i fidels seguidors de M. Lefebvre. Aquest gest fou entès com una forma de confiança envers uns germans amb greuges seriosos contra l’Esperit Sant i el camí expressat en el Concili Vaticà II, i així donar un temps per reflexionar sobre allò que l’Església universal entenia que era necessari, i que encara avui és necessari.
Però les coses no han canviat gaire. Ara, després de dècades, tornem als orígens perquè el gest de Benet XVI ni tal volta els ha servit per entendre la universalitat de l’Església. Hi ha una cosa que és clara i llampant: “Qui no està en comunió amb Pere està fora de l’Església”. Perquè negar el Papa o demanar pregàries perquè vagi prest a la Casa del Pare, negar qualsevol Pontífex des de Pius XII, a part de ser una clara deficiència mental i un despropòsit, és anar en contra de tot el cos de Crist, de l’Església, de tots nosaltres. Aquí caldria, doncs, fer-nos una pregunta: què passa amb tots aquells feligresos, preveres, frares i religioses que pensen així dintre les nostres comunitats, parròquies i carismes? “Porque de haberlos, haylos…” Durant tots aquests anys de misericòrdia han sigut tolerats, estimats, admesos i sobretot consentits, malgrat que ni han intentat canviar la seva manera de fer.
Roma ho té clar i Lleó XIV ha deixat palesa la seva intenció de seguir el camí de Francesc, reconstruir una Església més evangèlica. El cànon 1364 del Dret Canònic és molt clar. Qui no està en comunió amb Pere incorre en cisma i s’autoexcomunica de facto (latae ententiae). No cal fer un Belorado, no cal que cap bisbe o dicasteri els excomuniqui, ho fan ells solets.
Així, doncs, tots aquells suposats feligresos a les nostres comunitats que són simpatitzants d’aquests corrents cismàtics han de saber que estan fora de l’Església i a sobre, si participen en els sagraments a les nostres comunitats, segurament han de pensar molt bé que així com per a ells les reformes, les noves maneres, una Església oberta a tots, tots, tots, etc., és pecat, possiblement rebre sagraments d’una Església de la qual han estat excomunicats, és més pecat.