La Quaresma d’aquest 2025, en el nostre camí cap a la Pasqua, ens mostra que el Déu de Jesús és un Déu d’oportunitats, però no de rebaixes.

Un any més, la Quaresma és l’oportunitat que Déu ens dona per fer el camí de retorn a ell, que en la seva sol·licitud ens estima i ens espera sempre. Més encara, és ell mateix que surt al nostre encontre per abraçar-nos i acollir-nos, com un pare abraça i acull el seu fill. I per això Déu ens dona una oportunitat i una altra, com els pares o els mestres donen als seus fills o als seus alumnes, tantes oportunitats com fan falta. I és que Déu, com ho han de ser els pares o els mestres, és exigent (no intransigent), perquè ens estima i vol que donem el màxim que puguem donar.

Però el nostre Déu no és el Déu de les rebaixes. Déu no fa rebaixes, perquè si en fes (com si en fessin els pares o els mestres), estaria fent trampa. Com l’atleta que s’entrena per fer el salt de perxa. El primer dia no aconsegueix saltar el pal i per això ho ha d’intentar una vegada i una altra. Però sense fer trampes. Sense rebaixes. Sense baixar l’alçada del pal que ha de saltar.

La Quaresma és una oportunitat per canviar el nostre cor. O millor encara: perquè Déu canviï el nostre cor i ens en doni un de nou, per viure d’una manera diferent de com vivíem. La Quaresma ens ha de fer viure, com els qui han rebut un trasplantament de cor, una vida nova.

En una societat “líquida”, que menysprea l’esforç i el sacrifici i que ho relativitza tot, l’oportunitat que ens dona Déu cada Quaresma demana aprofitar-la i acollir-la.

El nostre camí quaresmal ens demana de saber aprofitar les oportunitats que Déu ens ofereix. I també de saber oferir-les als altres. Sense rebaixes. Perquè quan fem rebaixes, deixem de ser el que érem.

Tant de bo visquem les oportunitats de la Quaresma com un regal que Déu ens fa un any més, per esdevenir testimonis d’esperança i arribar així a la santa Pasqua amb goig de l’Esperit Sant.