Aquest dijous 8 de febrer s’ha presentat al Museu Diocesà de Barcelona una troballa documental extraordinària: un fragment de cançoner trobadoresc, format per tretze fulls amb disset poemes, de la primera meitat del segle XIV. Aquest cançoner es va descobrir el març del 2023 entre els fons de l’Arxiu de la catedral de Barcelona. És la troballa més rellevant d’un manuscrit medieval amb poesia trobadoresca dels darrers cent anys.

“Aquests fulls, escrits en occità, ens donen a conèixer una manera de copiar poesia pròpia de Catalunya, és a dir, a una sola columna. La recerca és encara en curs. Majoritàriament, són poesies satíriques de signe anticlerical que es van crear als centres de poder, com ara la reialesa”, ha explicat Miriam Cabré, professora de literatura medieval a la Universitat de Girona, que està duent a terme un estudi exhaustiu d’aquest fragment de cançoner trobadoresc.

Sadurní Martí, professor també de literatura medieval a la UdG, és l’altre especialista que està analitzant els fulls manuscrits medievals. “Avui dia es troben en un estat molt fràgil. Han sofert greus humitats al llarg del temps, així com l’atac dels cucs”, ha revelat. Aquest cançoner, que “ha suscitat interès mundial”, conté poesies de quatre trobadors: Peire Cardenal, Guilhem Magret, Raimon de Castelnou i Falquet de Romans.

La troballa s’afegeix a altres manuscrits localitzats a les biblioteques europees al llarg del segle XX. Després de les troballes dels cançoners Gil i el dels comtes d’Urgell, fa més d’un segle, s’han trobat alguns fragments de cançoners, però cap amb aquest nombre de fulls conservats i peces copiades.

Aquesta troballa ajudarà a entendre millor la circulació medieval de la lírica trobadoresca en terres catalanes

Segons els investigadors Miriam Cabré i Sadurní Martí, que han suggerit donar-li el nom de Fragment trobadoresc de la catedral de Barcelona, amb les lletres Bc, aquest cançoner “aporta una nova peça, molt interessant, al trencaclosques de la circulació medieval de la lírica trobadoresca en terres catalanes i de la relació cultural entre la corona d’Aragó i Occitània”.

La troballa permet definir millor la manera com es copiava i es llegia la lírica dels trobadors a Catalunya. “A més, pel model d’escriptura, sembla que s’hauria escrit a la Cancelleria reial o per mà d’algun copista que s’hi havia format”, ha dit Cabré. Aquest element és una pista per definir en quins cercles circulava aquesta poesia i identificar les circumstàncies en què va ser escrita.

En aquest sentit, destaca la gran semblança, tant pel disseny com per la presentació, amb el fragment català Mh (avui a la Reial Acadèmia de la Història de Madrid), de quatre fulls amb sis poemes. “Entre tots dos comença a ser possible pensar que la manera ‘catalana’ de dissenyar els manuscrits de lírica ja ve d’antic”, ha posat en relleu Martí.

Mn. Robert Baró, Mn. Santiago Bueno, Miriam Cabré i Sadurní Martí, durant l’acte de presentació. Foto: Agustí Codinach.

A l’acte de presentació d’aquest fragment de cançoner medieval també hi han participat Mn. Santiago Bueno, degà del Capítol de la Catedral de Barcelona, i Mn. Robert Baró, director del Secretariat diocesà de Patrimoni Cultural de l’arquebisbat de Barcelona.

“L’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona és un dels més rics en documentació medieval de tot Europa. Els seus fons, que apleguen documentació de forma continuada des del segle IX, són diversos: s’hi conserven més de 40.000 pergamins, 257 còdexs i més de 12.000 volums i lligalls”, ha constatat Mn. Bueno.

“S’hi pot trobar —ha afegit el degà— des de documentació econòmica i litúrgica de la catedral, fins a papers notarials amb transaccions d’arreu del territori del pla de Barcelona. Actualment, resten encara pendents de catalogar un 20% dels documents, producte del desendreçament que van suposar les desamortitzacions i la guerra civil espanyola.”

Per la seva banda, Mn. Baró ha volgut subratllar que “les possibles troballes de documents responen a dos elements primordials: d’una banda, la riquesa excepcional dels fons documentals dels arxius de Catalunya, i, de l’altre, la tasca continuada d’inventari i conservació per part dels experts en arxivística”.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!