Un grup de sacerdots vam celebrar una trobada sobre els mitjans de comunicació social i les claus principals de l’opinió pública. Tant l’Evangeli com el Magisteri de l’Església ens han ofert la importància de l’Anunci i les actituds que hem de tenir en l’ús dels mitjans. Un bon grapat de conclusions i reflexions van quedar a la nostra agenda pastoral.

Primer, la importància i l’ús eficaç dels mitjans de comunicació, que tant sant Joan Pau II, com Benet XVI i el papa Francesc ens han recomanat com a “areòpags del món modern que han unificat la humanitat, transformant-la en un llogarret global”. Segon, atenció a les dues “modalitats de periodisme”: l’anomenat “periodisme ciutadà”, que ha brollat amb profusió a les xarxes socials, i la “premsa tradicional”, amb periodistes professionals, amb els seus codis deontològics i la seva credibilitat més gran. Tercer, en l’oferiment dels ideals religiosos i dels valors cristians, hem de tenir “l’estil de Déu”, assenyalat pel Papa: “Proximitat, compassió i tendresa.” El recordat arquebisbe Juan del Río, mort a conseqüència del Covid, ens va traçar la silueta d’un “comunicador cristià” amb aquestes pinzellades: “Un bon comunicador no és el qui més crida o el qui més epítets posa a la informació, sinó el que, narrant els fets, comunicant un missatge o mostrant una imatge, ho fa mogut per la recerca de la veritat, de la bellesa i de la bondat que desitja compartir amb els altres, a favor del bé comú de la societat.”

Pel que fa a les homilies, conèixer bé els dos verbs que les caracteritzen: “Il·luminar i reconfortar.” Una nota essencial sempre serà la claredat, la proximitat i la connexió de la “veu de Déu”, amb les nostres pròpies “veus”.