El proper diumenge 1 de juny, la catedral de Barcelona acollirà l’ordenació de tres nous diaques permanents per a l’arxidiòcesi. Miquel Lluís Borràs i Font, Luvin Fernández Urdaneta i José Maria Viaño García seran ordenats per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, en una missa solemne que començarà a les 19.15 h i que serà retransmesa en directe per Ràdio Estel. El bisbe auxiliar Javier Vilanova també hi concelebrarà.

Els tres candidats, casats i compromesos des de fa anys amb les seves respectives parròquies, van ser entrevistats pel periodista i també diaca permanent Ignasi Miranda, al programa Sense distància de Ràdio Estel. Amb ell van compartir com viuen aquests dies previs a l’ordenació, la seva història vocacional i el sentit que té avui el diaconat permanent dins l’Església.

Miquel Borràs: “El diaca és un pont entre el prevere i el poble de Déu”

Com viu aquests moments previs a l’ordenació?

Els últims dies han estat molt intensos, amb assajos i preparatius. A nivell personal, el viscs com un gran repte.

Què destaca de la celebració d’ordenació que presidirà el cardenal Omella?

És una celebració litúrgicament molt potent. Ens presentem davant del bisbe, però sobretot davant de Déu.

Com ha estat el camí vocacional cap al diaconat?

Tot i haver rebut una educació catòlica, em vaig allunyar de l’Església durant l’adolescència. Va ser als 45 anys, amb la meva dona, que vam tornar-hi. Després d’un viatge a Terra Santa, vaig sentir la crida de fer “alguna cosa més”. El rector em va parlar del diaconat, i així va començar tot: discerniment, formació a l’ISCREB i molta pregària.

Què aporta el diaconat permanent a l’Església avui?

Com diu el papa Francesc, el diaca és un pont entre el prevere i el poble de Déu. És una figura de connexió i servei.

Luvin Fernández: “El nostre paper és anunciar Jesucrist amb la nostra vida i el nostre exemple”

Com viu aquests moments previs a l’ordenació?

Estic molt emocionat i agraït amb el Senyor per aquest regal. Els visc amb pau, deixant-me portar per l’Esperit Sant, que m’ajudarà a no posar-me nerviós.

Què destaca de la celebració d’ordenació que presidirà el cardenal Omella?

Serà un dia molt significatiu: és l’Ascensió del Senyor, una festa molt important. Em deixo portar per l’Esperit Sant amb cor agraït.

Com ha estat el camí vocacional cap al diaconat?

De jove, quan vivia a Veneçuela, vaig tenir una experiència vocacional amb una comunitat missionera. Em vaig casar, però mai vaig deixar d’implicar-me a la parròquia. Quan vaig arribar a Barcelona, el rector de la parròquia de la Teixonera va saber reconèixer aquesta crida i m’hi va acompanyar. Després de parlar-ho amb la meva dona, vaig dir sí.

Què aporta el diaconat permanent a l’Església avui?

Som testimonis de fe. El nostre paper és anunciar Jesucrist amb la nostra vida i el nostre exemple, acostar-nos a la gent i acostar la gent a Crist.

Josep Maria Viaño: “Fa uns dies estava més nerviós, però ara em sento amb molta pau i alegria“

Com viu aquests moments previs a l’ordenació?

Fa uns dies estava més nerviós, però ara em sento amb molta pau i alegria.

Què destaca de la celebració d’ordenació que presidirà el cardenal Omella?

És molt bonic veure el suport de la comunitat: familiars, amics, preveres, diaques. I per a mi té un significat especial perquè coincideix amb l’inici del mes del Sagrat Cor, per al qual tinc gran devoció”.

Com ha estat el seu camí vocacional cap al diaconat?

Sempre he tingut fe, però el 2010, en una peregrinació a Medjugorje, vaig viure una experiència molt forta amb el Senyor. A partir d’allà, amb la meva dona vam començar a fer adoració eucarística, i la meva vocació ha nascut precisament d’aquesta adoració.

Què aporta el diaconat permanent a l’Església avui?

Vivim entre dos mons: el més espiritual i el quotidià. Podem fer present l’Evangeli des de la proximitat i la vida familiar.