Pax Dettoni Serrano (Viella, 1978) ha unit les seves dues grans passions, el teatre i l’autoconeixement, per comunicar als altres com s’arriba a la intel·ligència del cor. D’aquí neix el Teatre de Consciència, un teatre que desenvolupa una metodologia pedagògica en educació emocional per a mestres, adults i joves. Pax Dettoni Serrano, que viu a cavall de Viella i Barcelona, condensa aquest camí en un llibre: La intel·ligència del cor (Columna).
Què és exactament la intel·ligència del cor?
És la intel·ligència que fem servir quan comencem a aprendre a Estimar. Per tant, per fer ús d’aquesta intel·ligència abans hem d’educar-nos emocionalment. Només així podem transcendir-nos a nosaltres mateixos i, en última instància, estar al servei dels altres d’una forma autèntica, és a dir, perquè així ho haguem decidit.
Estimar-se un mateix, estimar els altres, estimar Déu. Aquesta és la seqüència?
Tot comença per estimar-se un mateix. D’altra banda, no concebo l’amor als altres sense l’amor a Déu. Quan estimes de debò, reconeixes en tu i en els altres el Creador. A banda d’això, quan parlo dels altres, no únicament em refereixo a les persones, sinó també als animals, espècies vegetals i minerals, a la terra, al conjunt de la creació.
En el seu llibre parla de conrear virtuts!
Així com tenim molt clar que hem de tenir un cos sa, ens hem d’imaginar que fem el mateix amb el cor. I que els músculs són virtuts que cal enfortir: prudència, justícia, fortalesa, temprança i caritat. Només si enfortim i treballem les virtuts, podrem tenir i posar en pràctica valors autèntics, podrem estimar.
Per què vostè va iniciar aquest itinerari?
Em dedicava a la cooperació internacional amb el desig d’ajudar els altres i de canviar el món. El 2007, a Xile, em vaig adonar que els altres no se’ls podia ajudar només a conquerir el benestar material. I que la primera persona que havia de canviar era jo mateixa. El món només pot transformar-se des de l’amor, i en aquesta direcció vaig iniciar aquest itinerari cap a la intel·ligència del cor. És en aquest procés que em trobo.
Pot donar algun consell per començar aquest camí?
Primer necessitem silenci. Poden anar molt bé uns dies de recés o buscar en el dia a dia moments per a un mateix. També és molt important no tenir pressa, ja que és un camí llarg, on moltes vegades caiem una vegada i una altra, però necessitem ser els nostres millors amics i, amb ànims, aixecar-nos per reprendre el pas. Amb voluntat, paciència, coratge, humilitat, perseverança i afecte aprenem a escoltar la veu del nostre Cor.
