Fa poc, molts de nosaltres estàvem desfent, plegant tovalloles de platja o guardant les botes de muntanya i tornant a mirar el rellotge, no sense certa ansietat; gairebé sense adonar-nos-en, la rutina recuperava el seu lloc; i és possible que observéssim les vacances amb una certa nostàlgia: què hem deixat enrere? I si la pregunta no fos aquesta, sinó què n’hem dut en tornar?
Lleó XIV, a l’Àngelus del 20 de juliol del 2025, ens convidava precisament a mirar l’estiu d’una altra manera, comentant l’evangeli de Marta i Maria: “La temporada d’estiu pot ajudar-nos a abaixar el ritme.” Ens cal temps per descansar i aprendre l’art de l’encontre: amb Déu, amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb la natura…
Les paraules de Jesús a Marta: “Estàs inquieta i preocupada amb moltes coses” (Lc 10,41), poden ensenyar-nos molt ara que tornem. Abans que setembre ens torni completament a les curses i a les presses, podem aturar-nos uns minuts i preguntar-nos: què m’han regalat aquestes vacances? Una trobada? Una mica de silenci? Una nova bellesa que he pogut contemplar? Un desig renovat d’apropar-me a Déu? Perquè continuï acompanyant-nos en aquest inici de curs podem triar una sola cosa i intentar conservar-la: deu minuts de silenci al dia, un dinar sense mòbil, un passeig tranquil, una estoneta intensa de pregària.
Potser, tornar no consisteix simplement a tornar al lloc on érem, sinó a tornar-hi d’una altra manera. Per tot això, caldria preguntar-se: què he rebut aquestes vacances que m’agradaria dur amb mi per viure millor, estimar més i apropar-me una mica més a Déu?