Potser no ho recordem, però a la primavera de 2021 es va produir l’escàndol del descobriment al Canadà de tombes i fosses comunes amb restes de nens indígenes en antics internats gestionats per l’Església. El primer ministre, Justin Trudeau, va criticar-la amb duresa i va exigir al Papa que demanés perdó, tot declarant la seva “comprensió” per les agressions produïdes contra els centres catòlics. Mitjans internacionals com la CNN, The New York Times i The Washington Post van cobrir extensament els fets. L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ho va qualificar de violació massiva de drets humans. A Espanya, la cobertura va ser semblant, amb periòdics com La Vanguardia replicant la història amb titulars alarmants.
Però, al cap de poc temps es va revelar que no hi havia tombes. Les dades inicials provenien de radars de penetració terrestre (GPR) que mostraven alteracions en el sòl, i foren interpretades precipitadament com a tombes de nens indígenes. Els experts ja advertien que, sense excavacions, aquestes anomalies podien ser qualsevol cosa. Al final, no foren res.
Ningú es va excusar, ni reparar el mal comès a l’Església. Un llibre, Error greu: com els mitjans de comunicació ens varen enganyar (i la veritat sobre les Escoles Residencials), de C. P. Champion i Tom Flanagan, explica aquesta fal·làcia monumental que va convertir l’Església catòlica en el boc expiatori.
A casa nostra, hem viscut un altre exemple de boc expiatori eclesial basat en l’exageració i la desmesura en el cas dels abusos sexuals a menors. L’any 2010, vaig publicar un extens article a La Vanguardia criticant l’enfocament distorsionat que se li donava en els mitjans. Han passat quinze anys i l’article és vigent, perquè continuen repetint les mateixes narratives, com si res hagués canviat. Un exemple d’això va ser la decisió del Congrés dels Diputats d’encarregar al Defensor del Pueblo una investigació sobre abusos sexuals a menors, centrada exclusivament en l’Església. Un cas flagrant d’arbitrarietat i discriminació anticonstitucional.
Amb la focalització exclusiva de la pederàstia en l’Església, es crea la percepció que és l’àmbit que concentra aquests delictes, quan la realitat és ben diferent. Les dades mostren que els casos vinculats a l’Església són ínfims, marginals i, a més, decreixents en el temps: pocs en aquest segle i gairebé inexistents en l’última dècada. Mentrestant, les xifres globals d’abusos sexuals a menors creixen any rere any superen els 9.000 el 2023, duplicant el seu nombre en set anys. Però no es mou ni un paper.
Per aprofundir en aquest nou cas de boc expiatori, he publicat el llibre La pederastia en la Iglesia y en la Sociedad. El gran chivo expiatorio, on analitzo la realitat, com s’ha construït aquesta narrativa i les seves conseqüències per a l’Església i la societat.
