Els descobriments arqueològics han anat il·luminant el coneixement de l’antiguitat, aportant girs inesperats, com la descoberta d’un temple dedicat a Jahvè a l’illa d’Elefantina, situada al sud d’Egipte.
La primera notícia que es té d’una comunitat jueva en aquesta illa prové dels papirs comprats per Giovanni Belzoni i Bernardino Drovetti a principis del segle XIX, papirs que actualment es troben als museus de Pàdua i Torí. La col·lecció de papirs es va anar ampliant amb les posteriors adquisicions (repartides en nombrosos museus) i les excavacions realitzades al llarg del segle XX. Aquests són coneguts amb el nom de Papirs d’Elefantina. Entre aquests documents s’ha conservat una carta que parla precisament de l’existència d’un temple dedicat a Jahvè. Aquesta carta, datada l’any 407 aC, n’expressa no tan sols l’existència, sinó també l’autorització egípcia per a la seva construcció, a més de recollir la petició de reconstrucció del temple degut a problemes de convivència entre les comunitats jueva i egípcia. Les excavacions iniciades el 1967 van corroborar no tan sols la presència d’una petita comunitat jueva, sinó també les restes del temple dedicat a Jahvè. El temple, que tot sembla indicar que va ser reconstruït, va restar en funcionament fins a la meitat del segle IV aC. La presència d’aquest temple revela com la comunitat d’Elefantina tenia una gran autonomia en un moment en què la centralització del culte es trobava en el temple de Jerusalem.
Confirmar que hi havia un temple a Elefantina continua sobtant, però suposa una porta per conèixer millor les comunitats jueves de la diàspora i la història del poble d’Israel.