El president del Consell Pontifici de Pastoral per als Migrants i Itinerants, el cardenal Antonio M. Vegliò, ha escrit una carta al bisbe de Tabasco (Mèxic), Mons. Gerardo De Jesús Rojas López. El purpurat expressa la “proximitat espiritual” i el “ple suport” als esforços del bisbe en favor dels migrants.

El bisbe, acompanyat d’un grup de religiosos, volia celebrar una missa a la frontera entre la seva diòcesis mexicana de Tabasco i el vicariat apostòlic guatemalenc de El Petén, el 27 d’agost passat. La intenció era recordar la massacre de 72 migrants de l’Amèrica Central i del Sud perpetrada l’agost del 2010 a San Fernando pel càrtel narcotraficant dels Zetas. Els agents del Servei de Duanes i de l’Institut Nacional de Migració de Mèxic van impedir al bisbe celebrar la missa, que finalment es va poder fer al territori fronterer de Guatemala.

Per això, el cardenal Vegliò vol mostar el seu suport al prelat mexicà. “No podem oblidar que des del 2009 fins al 2011 més de 20.000 emigrants han estat segrestats a l’àrea de la seva diòcesis fronterera“, escriu el purpurat, “per no parlar de tots aquells que han caigut en la xarxa dels narcotraficants i dels milers d’homes, dones i nens que han perdut la vida. Tampoc no podem ignorar que s’intensifiquen les operacions per impedir que els emigrants pugin al tren de càrrega conegut com La Bèstia, obligant-los a escollir rutes alternatives i de més risc per arribar als Estats Units”.

La carta del cardenal Vegliò convida a no oblidar tots aquells que, arreu del món, es veuen obligats, “per la misèria o per la persecució, a creuar les fronteres de la seva pàtria per buscar una vida humanament digna”. I subratlla el llistat d’atacs que pateixen aquestes persones: “Abusos d’autoritat i de tota mena, violacions de les persones i dels seus drets fonamentals, explotació, extorsió, fam, atracaments, robatoris, mutilacions, dolor, mort.” El cardenal també denuncia la pèrdua del sentit de la humanitat.

La tasca de l’Església, recorda el cardenal Vegliò, és cada cop més difícil però no s’atura. Per això, s’uneix a la crida del papa Francesc per intesificar la pregària per trobar “els camins justos que condueixin a la convivència pacífica entre els pobles”, per promoure el diàleg i la negociació “per aturar els violents i els agressors”, perquè s’obrin canals humanitaris i s’adoptin normatives que regulin els fluxos migratoris i la promoció de la dignitat dels individus i de les famílies.