Fa uns anys, mentre feia un apropament a la figura de Teresa de Jesús a través de les seves obres El libro de la vida i El castillo interior em va ressonar molt allò de “Que no, hermana, no … obras quiere el Señor…” o aquella altra de “Marta y María han de andar siempre juntas“, de la quarta estada.

Ens apropem al mes de vacances per excel·lència, l’agost, tot i que molts comerços, empreses, serveis… no tanquen, però sí que redueixen l’horari i fins i tot l’atenció. No passa això amb la majoria de serveis d’aliments, sobretot els que ofereixen atenció gràcies a les persones voluntàries que donen el seu temps per col·laborar en una millora en la vida d’aquelles famílies i persones que més ho necessiten.

Fa un temps que el lema “la solidaritat no fa vacances” acompanya la demanda d’una donació extraordinària d’aliments per part de la ciutadania, per poder fer una entrega més gran i suplir la que es no es fa a l’agost.

A l’encíclica Fratelli tutti el papa Francesc ens diu que “la solidaritat és pensar i actuar en termes de comunitat”. Vivim moments complexos, les situacions de vulnerabilitat creixen, durant tot l’any hi ha entregues mensuals als bancs d’aliments locals.

Potser si realment entenem que només des de la comunitat real podem pal·liar el dolor de tantes persones, sentirem i actuarem d’una manera diferent per tal d’oferir alternatives reals a les situacions que es donen al voltant nostre; potser cal preguntar-se i respondre amb sinceritat si estem fent tot el que podem i entendrem que “obras quiere el Señor“.