Arran de les ordenacions episcopals sense mandat pontifici per part de la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X, amb les seves conseqüències canòniques tan greus, la realitat del tradicionalisme en l’Església catòlica ha tornat al primer pla. I en aquest marc, la litúrgia té un rol ben destacat.
Des d’aquí no tenim cap dubte de l’error comès per part dels responsables de l’esmentada Fraternitat. Els seus arguments no són sostenibles des d’una anàlisi serena de la doctrina i del dret.
Pel que fa al fet litúrgic, el refús sistemàtic de la reforma del Vaticà II es basa en pressupòsits erronis àdhuc històricament. Parlen de missal o missa tradicional, com si l’actual no formés part de la gran tradició eclesial. Així mateix, afirmen sovint que la que ells celebren és la “missa de sempre”, en el benentès que usen el missal fruit del Concili de Trento promulgat pel papa sant Pius V. Ignoren o volen ignorar que en aquell missal el Papa també feu diverses modificacions sobre el que era vigent fins aleshores. És a dir, el “missal de sempre” no existeix. O, millor dit, existeix dins d’una tradició viva de l’oració de l’Església. Els canvis en els llibres litúrgics durant el segle XX no són pas menys legítims que els introduïts en el segle XVI.
Un altre tema que cal considerar en el seu context propi és el de la manca de fidelitat als llibres litúrgics actuals durant les darreres dècades. Però, aquestes són figues d’un altre paner, i els responsables d’això, directament o indirecta, són els causants de la situació present.
Comprenc que, per a molts observadors, el moviment lefebvrista i, en general, el tradicionalisme, sigui el problema. Tanmateix, penso que més aviat es tracta del símptoma d’un problema més de fons. Les preguntes que ens hauríem de fer són: per què tants joves —sacerdots i laics— mostren un clar interès per tot aquest món? Per què tantes persones troben en la litúrgia preconciliar un veritable aliment espiritual que, més enllà de certs cercles, se’ls fa difícil d’aconseguir? Per què tants fidels perceben que creix la distància entre el llenguatge eclesiàstic contemporani i allò que llegeixen al Catecisme i que forma part de la gran tradició de fe de l’Església?
No confondre els símptomes amb la malaltia és fonamental per a una teràpia guaridora.