Universi dominici gregis és el full de ruta que ha de seguir l’Església en període de seu vacant. És la constitució apostòlica del 1996 escrita per Joan Pau II que recull les normes relatives a la substitució apostòlica a la seu petrina. Aquest document va actualitzar l’anterior, Romano Pontifici eligendo, que tenia data del 1975 i va ser escrit per Pau VI.
Aquesta constitució apostòlica ha esdevingut, en el temps sense Papa, el “manual” per als cardenals convocats, en primer lloc, a les anomenades Congregacions generals, les assemblees organitzatives per a tot el que passa després de la mort d’un Pontífex. Per exemple, Universi dominici gregis estableix que és el Col·legi cardenalici el responsable d’escollir el Papa reunit cum clave, sota clau, al Conclave. O que els cardenals hagin d’estar allotjats a Casa Santa Marta, la residència construïda per Joan Pau II dins dels murs vaticans després de l’experiència de dos conclaves del 1978. El que va escollir Joan Pau I es va celebrar sota les implacables temperatures romanes d’agost. Molts cardenals estaven en allotjaments que ni tan sols tenien bany individual. Poc més d’un mes després se celebraria el Conclave del qual va sortir com a Pontífex Joan Pau II. Les condicions no serien gaire millors per als purpurats. Per això, Wojtyla va demanar que es construís una residència per a aquest tipus de contingències. Una de les qüestions logístiques que s’havien de resoldre en aquests dies és precisament si els 133 cardenals que participaven en el Conclave podien estar còmodament allotjats en aquesta residència, en la qual viuen permanentment altres persones. Sense anar més lluny, i fins fa poc, el mateix papa Francesc.
133 és la xifra de purpurats que han confirmat la seva participació al Conclave. Estaven convocats a la Ciutat Eterna 135 electors del Col·legi cardenalici, els cardenals menors de 80 anys. Dos purpurats, però, entre ells l’arquebisbe emèrit de València, Antonio Cañizares, han comunicat la seva absència per motius de salut. La Santa Seu no ha volgut donar el nom de l’altre cardenal que no participa en el Conclave.
Durant alguns dies, i almenys a la premsa italiana, el focus de la informació es va centrar en un altre purpurat, Angelo Becciu. El 2020 el papa Francesc va retirar a l’ara exprefecte de Causes dels Sants les seves atribucions com a cardenal, entre les quals hi ha la possibilitat de participar en el Conclave. Ha havia indicis que Becciu estava implicat en la desastrosa compra d’un edifici a Londres amb fons vaticans a un preu desorbitat. El 2023 el cardenal va ser condemnat per malversació per un tribunal vaticà. Està a l’espera que es resolgui la seva apel·lació. Mentrestant, durant dies va persistir en el seu intent de participar en el Conclave fins que, finalment, va emetre un comunicat en el qual assegurava que acatava la decisió de Francesc i no entrava a la Capella Sixtina. No obstant això, a la nota reiterava la seva innocència.
En qualsevol cas, i des del principi, no s’havia comptabilitzat la presència del cardenal Becciu entre els 135 electors inicialment convocats a Roma.
El nombre de 135 cardenals electors és alt, però no és el primer cop que el Col·legi cardenalici assoleix aquestes xifres. Amb tot, mai tants havien participat en un Conclave. Universi dominici gregis indicava que el límit de participants en un Conclave ha de ser de 120, però aquesta disposició va ser derogada pel papa Francesc abans de la seva mort. Per tant, aquest Conclave compta amb un nombre elevat d’electors, provinents de 71 països. Això implica assolir un quòrum no vist abans. Participant-hi 133 cardenals, almenys 89 han de votar un mateix candidat.
A les quatre de la tarda del 7 de maig es donaran cita a la Capella Paulina al Palau Apostòlic per entonar plegats junts el Veni Creator i pronunciar el jurament de secret, Després, en processó, aniran a la Capella Sixtina. Després de l’extra omnes pronunciat per l’arquebisbe Diego Ravelli, cerimonier pontifici, començaran les deliberacions del Conclave sota els frescos magistrals de Miquel Àngel.
