Ha ressonat en el cor de París, en el cor de la França que ha volgut escoltar i trobar-se amb el papa Lleó XIV. Són les seves paraules les que s’han sentit als quatre vents proclamant amb valentia les paraules de Jesús: “El qui tengui set, que vengui a mi i begui” (Jn 7,37). Paraules que mostren el desig que hi ha en el cor de tota persona i que pot ésser saciat en la trobada amb Jesús, que hi surt a l’encontre. El papa Lleó constata el buit que sovint experimenta el cor humà quan veu que no pot satisfer plenament allò que desitja; aleshores és quan convida a examinar el propi interior.
En aquest sentit, planteja aquestes preguntes: quina és la nostra set més profunda? Què cercam realment en la vida? En quina font cercam saciar la nostra set? Ens conformam amb els béns materials, amb les satisfaccions immediates, amb aquests petits ídols tant nombrosos que prometen, però deixen buit el nostre cor? Tots anhelam la felicitat, l’amor i la plenitud. I fa referència al baptisme, ja que en ell hem rebut l’aigua viva de què parla l’Evangeli, però, realment hem trobat Crist personalment? L’ésser humà —ha dit— és en essència, un ésser de desig i només Déu pot omplir aquest buit interior.
I no sols el cor en recerca de sentit i de Déu, sinó també anar a les arrels cristianes de la cultura i de la mateixa vida. La referència al cristianisme per parlar d’Europa ho expressa amb les paraules de Robert Schuman quan diu —entre d’altres— que el cristianisme ha ensenyat la igualtat de tots els homes, fills del mateix Déu, redimits pel mateix Crist, sense distinció i reconeixent els valors interiors que ennobleixen l’home, la llei universal de l’amor i de la caritat.