Una de les coses que més em crida l’atenció del primer evangelista, sant Mateu, és com ajuda a identificar diversos membres de la comunitat cristiana primitiva. L’Església primera era un teixit ric de batejats que compartien els carismes que l’Esperit els donava en la fe i en el misteri pasqual del nostre Senyor Jesucrist. Aquí ens trobem al final d’un discurs adreçat als deixebles missioners, perquè sàpiguen com anunciar l’evangeli en el seu entorn. No és fàcil anunciar-lo allà on hom ja és conegut, ni tampoc on hom pot no ser ben rebut a casa seva. Per això el repte que proposa Jesús és alt: predicar l’evangeli justament allà on ja ens coneixen.
La missió cristiana és la missió de l’evangeli de Jesús i de la seva salvació per mitjà de la Creu, i això sempre trasbalsa l’estatus habitual del nostre entorn. El Senyor ens recorda que ens hem de desinstal·lar de la rutina, fins i tot pastoral, per deixar-nos sorprendre per com l’Esperit Sant vol actuar amb la nova evangelització. Evangelitzar, més que una actuació, és una actitud: demana disponibilitat, humilitat i la capacitat de participar, ni que sigui una mica, del misteri de la Creu d’aquell que prediquem. Prendre la creu i seguir-lo es pot traduir en el quotidià com una forma de vida ètica, però també com una disponibilitat de l’esperit a participar de la misericòrdia.
Finalment, Jesús recorda la importància d’acollir els missioners que venen en el seu nom. La seva paraula demana un esperit d’acollida, tant per al qui la diu com per al qui la rep. Per això aquest evangeli demana de tothom una actitud d’humilitat i disponibilitat: dels missioners, dels missionats i de tots els qui escolten la paraula. Humilitat per reconèixer que ell és l’origen de la nostra vida, i disponibilitat per ser receptius a allò que l’Esperit Sant obra en nosaltres, no només a Pentecosta, sinó també en el camí de cada dia. Tot això va junt, i Jesús, que dona la vida, va amb nosaltres perquè som seus i estem cridats a participar de la seva creu i de la seva Resurrecció.