“Les perspectives per a la llibertat religiosa a l’Iran continuen sent molt negatives”, remata l’Informe sobre la llibertat religiosa al món 2025, després de detallar una sèrie de violacions sobre aquest dret a la república islàmica. L’Iran va adoptar una constitució teocràtica després de la Revolució Islàmica que va enderrocar el xa l’any 1979 i va establir que la religió oficial és l’islam. La constitució reconeix algunes minories religioses com els iranians zoroastrians, jueus i cristians sota estricta vigilància.
Entre les minories religioses no reconegudes hi ha la comunitat bahà’í que és la més nombrosa i la que pateix la majoria de les violacions de drets humans. L’informe d’Ajuda a l’Església Necessitada es fa ressò que el novembre del 2024 s’estava jutjant o ja havien condemnat a penes de presó més de 1.200 bahà’ís a causa de la seva fe, segons el Centre per als Drets Humans a l’Iran. Una repressió que fa més de quatre dècades que dura però que s’ha intensificat en els últims anys, en particular contra les dones.
Es dona la particularitat que la religió bahà’í va ser fundada al segle XIX pel persa Bahá’u’lláh a l’actual Iran, i va ensenyar que totes les religions del món representen una mateixa fe, que tota la humanitat és una raça destinada a viure en pau i harmonia i que el propòsit de la vida és desenvolupar-se espiritualment i contribuir a la transformació i millora de les nostres societats. En aquest sentit, es tracta d’una religió que inclou totes les creences anteriors perquè creu que totes formen part d’una cadena progressiva de revelacions divines.
El matrimoni iranià format per Saeid Rezaei (Abadan, 1957) i Shaheen Rowhanian han patit en pròpia pell les conseqüències de professar la fe bahà’í fins a veure’s obligats a exiliar-se a Alemanya. En efecte, Rezai va ser un dels set líders de la comunitat bahà’í de l’Iran que l’any 2008 va ser arrestat arbitràriament per les seves creences religioses i va ser condemnat a vint anys de presó. La pena efectiva es va reduir a la meitat després d’una llarga batalla jurídica en què van intervenir advocats com la Premi Nobel de la Pau, Shirin Ebadi.
“La situació de la comunitat bahà’í és molt complicada. Fa molts anys que estan sota pressió i injustícies, estan privats de molts dels seus drets civils i socials i han estat empresonats moltíssimes vegades. Molts d’ells han estat executats des de l’inici de la Revolució Islàmica i els joves han estat privats de poder accedir als estudis superiors universitaris”, va explicar Rezaei a l’espai Temps de diàleg, de Ràdio Estel, on va ser entrevistat amb la seva dona aprofitant la gira que han fet per Espanya. En particular, Rezaei va fer una xerrada al centre bahà’í de Barcelona, al carrer Galileu 336 entl. 2a, amb el títol “Ser bahà’í avui a l’Iran” el 16 de juliol passat.
A Rezaei el preocupen especialment els bahà’ís empresonats a l’Iran, bona part dones i noies joves: “Quan nosaltres estàvem a la presó, molts dels activistes de drets humans i altres persones ens van defensar. I això va ser molt important i valuós. Ara mateix hi ha una cinquantena de bahà’ís a les presons de l’Iran, i no hem d’oblidar-ne cap i fer tot el que puguem en favor d’ells.” Considera que previ al canvi polític, “el més important és un canvi a les creences de les persones, de la societat. Quan aquest canvi succeeixi en la societat civil, també es reflectirà en els polítics. I, per tant, els polítics es veuran obligats a fer el que el poble vol. Tinc l’esperança, que a l’Iran passarà exactament el mateix i que els polítics faran cas al que la societat iraniana vol i, per tant, respectaran la llibertat i drets de totes les persones”. Rezaei lamenta l’actual clima de guerra de l’Iran amb els Estats Units: “Les persones volem la pau, però també sabem que en el món actual, a vegades, la guerra succeeix i sempre preguem que no hi hagi guerra i que els éssers humans arribin als seus objectius a través de les idees i el pensament.” Igualment, valora que “el diàleg interreligiós pot ajudar moltíssim a tenir un món millor”.
Saeid Rezaei: “Ara mateix hi ha una cinquantena de bahà’ís a les presons de l’Iran, i no hem d’oblidar-ne cap i fer tot el que puguem en favor d’ells.”
L’activista treballa i investiga a Alemanya en l’àmbit de la psicoteràpia positiva transcultural i aprofita la seva experiència de vida per col·laborar en la resolució de conflictes i la superació de la polarització social. Aquestes conviccions arrelen en una fe que defensa la igualtat de la dona, la pau, la concòrdia, la fraternitat o ajudar la societat, fins i tot en condicions adverses com la presó: “L’ésser humà sempre ha de pensar a servir els seus congèneres i a sacrificar-se, no ha de respondre a les opressions a les quals estigui sotmès amb més opressió i més injustícia, sinó amb l’amor, l’estima i el perdó. Això ho han ensenyat totes les religions, recordem com Jesucrist va perdonar tots els seus enemics”, assegura Rezaei.
Shaheen, l’esposa de Rezaei, explica com intenten ajudar des d’Alemanya: “És natural que tots els bahà’ís i també els seus amics intentin des de tots els llocs del món ajudar: parlen amb els activistes de drets humans, amb els polítics del seu país, amb els actors diplomàtics. Tots hem d’ajudar perquè no només s’acabi l’opressió i la injustícia contra els bahà’ís, sinó qualsevol altre ésser humà en el món.”
La fe bahà’í al món
La fe bahà’í suma més de vuit milions i mig de creients al món i, a Espanya, on és present des del 1947, uns cinc mil membres. A Catalunya, segons el Mapa religiós, el miler de membres bahà’ís tenen 21 punts de reunió, anomenats assemblees espirituals locals, i són presents des de l’any 1949, quan es va constituir el primer grup de trobada a Barcelona. Dos anys més tard, iniciava un nou grup de trobada a Terrassa, on també hi creava l’Editorial bahá’í. A partir d’aleshores el nombre d’assemblees va créixer fins que a tombants de segle rondava les deu assemblees a Catalunya. L’any 2022 es passen de les deu a les vint assemblees i l’Estat espanyol reconeix “el notable arrelament” d’aquesta religió al territori.