Aquest diumenge, 25 de maig, a les 7 de la tarda, l’església Prioral de Sant Pere de Reus acollirà una missa d’acció de gràcies per la declaració de “venerable” d’Antoni Gaudí. L’eucaristia estarà presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i servirà per celebrar que l’Església proposa per primera vegada el reusenc Antoni Gaudí com a exemple de vida cristiana, reconeixent la seva santedat com a acceptada. Tal com va avançar Catalunya Cristiana el mes d’abril, a partir d’ara només caldrà que les autoritats eclesiàstiques testifiquin i validin un miracle perquè pugui ser declarat beat.

La causa de beatificació d’Antoni Gaudí

La causa de beatificació d’Antoni Gaudí va començar l’any 2000. En els darrers anys, hi han treballat intensament el pare Josep M. Blanquet, de la congregació dels Fills de la Sagrada Família, que ha documentat la fama de santedat de Gaudí; el doctor Gaspar Mora, professor emèrit de Teologia Moral a la Facultat de Teologia de Catalunya, que ha estudiat les seves virtuts; i el doctor Armand Puig, biblista i autor de la seva biografia. A finals de 2023 es va presentar la positio a la Santa Seu, i l’arquebisbat de Barcelona es va implicar activament en la causa amb la creació de la nova Associació Canònica Pro Canonització d’Antoni Gaudí, que substitueix l’associació civil registrada a la Generalitat de Catalunya l’any 1992. La comissió canònica està presidida pel cardenal Joan Josep Omella i copresidida per Mn. Josep M. Turull, rector de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

Un dels últims decrets de Francesc

El papa Francesc va signar el decret pel qual el genial arquitecte Antoni Gaudí passava de la condició de servent de Déu a la de venerable pocs dies abans del seu traspàs –concretament, el 14 d’abril. Tal com ha recordat l’arquebisbat de Tarragona, una persona cristiana és declarada venerable quan, per haver viscut d’acord amb les virtuts cristianes, es considera candidata a la beatificació. La consideració de “venerable” constitueix el segon pas en el camí cap a la canonització, després d’haver estat declarat servent de Déu i una vegada examinada la pràctica constant i alegre de les virtuts teologals i morals durant un llarg període de la seva vida.