Una de les imatges que gaudeix d’una veneració més gran a la catedral de Barcelona i, per extensió, a tota la ciutat comtal és el Sant Crist de Lepant. Aquesta talla de fusta, que representa Crist en la creu, es troba exposada al culte la major part de l’any a la capella del Santíssim —llevat del temps de Quaresma, que es pot venerar a la capella de Sant Sever—, just damunt del sarcòfag barroc de sant Oleguer. Ara és notícia perquè s’acaba de restaurar.
Una restauració que ha estat rebuda, en paraules de Mn. Santiago Bueno, degà del Capítol de la Catedral de Barcelona, “des de la sorpresa inicial fins a l’entusiasme actual” perquè “ha permès recuperar la magnífica i antiga policromia desconeguda de la imatge del Sant Crist de Lepant”. En roda de premsa, celebrada el dimecres 3 de maig al Museu Diocesà de Barcelona, Mn. Bueno ha assegurat que “ara es pot apreciar amb més detall l’expressivitat de la cara i el realisme de les ferides pròpies de la Passió que no pas quan estaven ennegrides”.
Mn. Robert Baró, director del Museu Diocesà de Barcelona i director del Secretariat de Patrimoni Cultural de l’Església arxidiocesana de Barcelona, ha explicat que “en els darrers cinquanta anys no s’havia dut a terme cap intervenció de restauració rellevant en el Sant Crist de Lepant”. Així mateix, ha revelat que “la imatge és més antiga del que es pensava”. Tot i que encara s’han de fer més anàlisis sobre la peça, que culminaran en l’organització d’una important jornada d’estudi, es calcula que és gòtica i que es pot datar “entre finals del segle XII i començaments del segle XV”.
“Avui estem parlant de la dimensió física de la imatge, però no podem oblidar que, com la resta del patrimoni de la nostra Església diocesana, té també un valor immaterial enorme”, ha posat en relleu Mn. Baró. I ha afegit: “La devoció popular al Sant Crist de Lepant ha estat una realitat al llarg dels segles i continua ben viva. Arran d’aquesta veneració del poble fidel, va néixer la Confraria del Sant Crist de Lepant, amb constància documental des de l’any 1651, per custodiar la capella i el culte entorn de la talla, sobretot durant la Setmana Santa.”
La tonalitat enfosquida de la imatge era conseqüència del fum i el sutge de les espelmes, i a vernissos i repintades posteriors
El procés de restauració del Sant Crist de Lepant ha permès descobrir la seva policromia original, en molt bon estat i de gran qualitat. La tonalitat enfosquida de la imatge, tal com la coneixíem fins ara, es pot atribuir a l’efecte del fum i el sutge de les espelmes, però també a restes de vernissos aplicats al segle XIX i a les repintades posteriors, materials que s’han retirat amb facilitat i paciència.
Esther Gual, conservadora-restauradora i radiòloga del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha comentat que “el Crist està format per una sola gran peça de fusta de pollancre, buida per dins perquè no pesi tant, a la qual es troben encaixats els braços i subjectats amb claus de forja. La barba es va afegir al rostre al segle XIX”. El CRBMC ha treballat en el procés de restauració de la imatge, a petició de la catedral de Barcelona.
La llegenda diu que aquest Sant Crist —conegut abans del segle XIX com el “Sant Crist de la Galera”— va estar present a la batalla de Lepant, de l’any 1571, concretament a la nau capitana de Joan d’Àustria, germanastre del rei Felip II. Aquesta batalla va esdevenir decisiva i, gràcies a ella, l’imperi otomà no va poder avançar cap a Europa.
Nil Rider, tècnic de patrimoni immaterial de la catedral de Barcelona, ha recordat en un vídeo promocional que “la tradició ens descriu que el Sant Crist, en plena batalla, va esquivar una bala de canó turca, i d’aquí vindria la inclinació del seu cos. Altres llegendes afirmen que es trobava a la bodega de la nau i que va atansar el seu cos per tapar un gran forat que hagués fet naufragar l’embarcació”.
