En un món sovint encegat per les pantalles, on guerra i polarització es normalitzen, l’escriptora i investigadora feminista Remedios Zafra ha reivindicat el malestar bo, com a incomoditat que és impuls, com a pertorbació capaç de generar canvis, posant el focus en les cures i en allò comunitari. Ho ha fet en el marc de l’acte d’inauguració de curs del centre Cristianisme i Justícia, dilluns 14 d’octubre.
Remedios Zafra, nascuda a Còrdova, professora i investigadora a l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha estudiat les transformacions que experimenten els nostres treballs i les nostres vides en el context econòmic que defineix com a tecnocapitalisme i és a partir d’aquí que ha desenvolupat la seva conferència. Zafra ens parla de com la cultura digital incentiva la búsqueda del consum i el plaer, genera una deriva d’autoexplotació, de caducitat, de complaença, de crisi de la veritat i de la intimitat.
L’ansietat que tot plegat genera, diu, és tractada amb fàrmacs i suposades solucions ràpides, per aparentar que tot està sota control, mentre es desestima el pensament lent, la complexitat i l’escolta, o tot allò que requereixi profunditat, concentració i temps. “Hem naturalitzat que el malestar no es tracti, sinó que es mediqui, no només per continuar vivint, sinó per continuar treballant i seguir emmalaltint”.
“Hem naturalitzat que el malestar no es tracti, sinó que es mediqui, no només per continuar vivint, sinó per continuar treballant i seguir emmalaltint”
Davant de tot això, la ponent reivindica el malestar bo, aquell malestar que no és estat sinó resposta, i que ajuda a generar una alternativa, perquè, recorda Zafra, no hi ha transformació social que no vingui precedida d’una incomoditat prèvia.
En aquesta transformació situa les cures a la base d’una nova educació i cultura, per sortir de la mirada tecnopatriarcal cap a altres maneres de viure, i ens anima a aliar-nos sota una solidària cadena de negatives, que porti a fer menys però amb més valor. Fa, doncs, una crida a “la negativa entesa i emparada per la solidaritat comunitària”. Una negativa, diu, que és un sí a una transformació col·lectiva.
La ponent ha estat acompanyada per Pau Cuadern, responsable de l’àrea social, que ha destacat com Remedios Zafra ens estimula amb la seva reflexió a identificar i entendre les noves formes que pren el tecnocapitalisme. També feia notar com en escoltar o llegir Remedios Zafra ens hi trobem identificats, perquè ens parla d’històries ben presents a cadascuna de les nostres vides.
L’acte obre formalment el curs de Cristianisme i Justícia. El director, José Ignacio García, va presentar a l’inici algunes de les activitats i els reptes del centre per a aquest curs, en el que es continua apostant per un reflexió que ajudi a copsar la complexitat del món en què vivim, i mantenint la publicació en paper dels quaderns i les activitats presencials, alhora que les activitats o publicacions digitals.
Aquesta conferència ha estat també la primera sessió del curs La crisi de les promeses, que se seguirà impartint en les properes setmanes i en el que diversos experts abordaran les promeses del progrés, de la democràcia, o dels béns comuns, entre d’altres.