Tinc 53 anys i soc de Vilanova del Camí (Barcelona). Pateixo minusvalidesa física des del naixement, de mans i peus. Porto cinquanta operacions. Vaig superant la vida amb fe i esperança. Les meves ganes de viure són immenses; ara estic esperant dues operacions més…

L’any 2015 vaig estar a Casa Santa Marta amb el papa Francesc en audiència privada. En un dels salons, vam trencar el protocol, em va abraçar i vam prendre un cafè. Vam estar quaranta-cinc minuts a soles. Es va interessar per la meva salut i per la meva vida en general. Des de llavors he pogut estar amb ell en quatre ocasions més a Roma. Audiències públiques, sempre convidat, i en una missa a Casa Santa Marta.

“El Papa se n’ha anat, però la seva identitat continuarà viva en molts cors, també en el meu”, afirma l’Albert.

La meva història amb el Papa és immensa i plena de records inoblidables. Sempre quan m’operen, el seu personal es posa en contacte amb mi per saber com estic i per convidar-me a tornar a Roma. Soc una persona que he pogut conèixer molts polítics, futbolistes, cantants… Però el papa Francesc i la reina Sofia han marcat la meva vida.

 Havia de viatjar a Roma per al funeral, però no he pogut per la meva propera operació; tinc novament problemes per caminar… El papa Francesc ha estat un home que va estimar el món i sobretot els necessitats i malalts com jo. El Papa se n’ha anat, però la seva identitat continuarà viva en molts cors, també en el meu.

El Papa ha obert l’Església a tothom d’una manera especial. Es preocupava pels emigrants, els refugiats, els afectats per la dana… Era un Papa de referència. El que més em va captivar d’ell és que representava un trosset de cadascun de nosaltres. 

Trobaré molt a faltar el papa Francesc i espero que el proper estigui a la mateixa altura. Un petó al cel, Sant Pare!