Les vacances són un temps per descansar, però també poden convertir-se en una oportunitat per cuidar la vida interior. Així ho recordava diumenge passat el papa Lleó XIV durant el res de l’Àngelus, quan convidava els fidels a aprofitar aquests dies per dedicar temps a la pregària i a la meditació de la Paraula de Déu.
Una d’aquestes propostes és la que ofereix la Casa Santa Elena, a Santa Maria de Solius, gestionada per l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona. La casa, oberta tot l’any, està situada en una ubicació geogràfica privilegiada, molt a prop de la Costa Brava i de tot el seu patrimoni natural, cultural i arquitectònic. Això fa que moltes persones hi vagin per gaudir-hi tant de l’entorn com de les experiències que ofereix.
Del 19 al 27 de juliol el centre acull una nova tanda d’exercicis espirituals, una iniciativa que, com ha explicat a Ràdio Estel Raquel Gonzaga, directora del centre, respon a una demanda creixent de persones que busquen silenci, pau i un espai per aprofundir en la seva vida espiritual.
“Cada vegada venen més persones laiques que busquen aquest benestar acompanyat de l’espiritualitat i de la fe cristiana”
Quin és el perfil de les persones que venen a Casa Santa Elena?
Hi ha una mica de tot. Vivim en una societat en què cada vegada més persones busquen créixer espiritualment. Al llarg de l’any, aproximadament el 90% de les persones que s’allotgen a la casa venen buscant una manera de créixer, d’entendre’s millor o, simplement, de trobar-se més bé amb ells mateixos. Pel que fa als exercicis espirituals, també hi ha hagut un canvi. Tradicionalment hi participaven sobretot religiosos i religioses, però cada vegada venen més persones laiques que busquen aquest benestar acompanyat de l’espiritualitat i de la fe cristiana.
“Abans els directors espirituals eren gairebé sempre capellans o religiosos; avui també hi ha laics molt preparats”
Com s’estructuren els exercicis espirituals? Són una manera de revitalitzar la fe abans de tornar a la vida quotidiana?
Sí, exactament. Els exercicis espirituals es basen en el mètode que va crear sant Ignasi de Loiola al segle XVI. Hi ha un director o directora que acompanya els participants a partir de la Paraula de Déu, ajudant-los a aprofundir-hi, a reflexionar-hi i a descobrir com aplicar-la a la vida quotidiana. No és només una proposta teòrica. L’objectiu és que cadascú pugui portar aquesta reflexió al seu dia a dia. Els exercicis són, habitualment, en silenci i deixen molt espai per a la reflexió personal, així com per a l’acompanyament amb el director o directora d’exercicis.
A més, així com ha canviat el perfil de les persones que venen, també està canviant el perfil dels que els dirigeixen. Abans eren gairebé sempre capellans o religiosos; avui també hi ha laics molt preparats, com la Magdalena González, que dirigeix la tanda d’aquest estiu. Això fa que moltes persones s’hi acostin amb més naturalitat i hi descobreixin una oportunitat de creixement personal i espiritual.
Noteu un augment de persones que busquen una experiència espiritual o que tornen a la fe?
Sí. Cada vegada hi ha més persones interessades en aquesta recerca espiritual. No totes ho fan des d’una vivència religiosa, però sí que busquen créixer espiritualment. Moltes descobreixen en els exercicis espirituals una proposta que els ajuda en aquest camí.
Fa poc vau acollir persones evacuades durant l’incendi de les Gavarres. Com vau viure aquella experiència?
L’incendi ens va tocar molt de prop. Nosaltres no vam fer res més que intentar viure el carisma de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona: alleujar el dolor i sembrar la pau. De seguida ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament per oferir la casa per les persones que necessitaven un lloc on estar. Vam acollir alguns evacuats i vam intentar oferir-los un espai de pau, de seguretat i d’acompanyament en uns moments de molta incertesa, sense saber què passaria amb casa seva.
“Nosaltres intentem mantenir aquesta tradició: tenir cura de l’entorn, ser respectuosos amb el territori i generar un impacte positiu allà on som”
La Casa Santa Elena ocupa una antiga masia. Què ens pot ensenyar avui aquest model de vida, també a la llum de la Laudato Si’?
Aquesta casa havia estat una masia de la família Vicenç de Solius i, com moltes masies del Baix Empordà, sempre havia estat un punt de trobada i d’acollida. Quan algú necessitava ajuda, sabia que hi trobaria una porta oberta. També eren espais que tenien cura de la natura i de l’entorn. Nosaltres intentem mantenir aquesta tradició: tenir cura de l’entorn, ser respectuosos amb el territori i generar un impacte positiu allà on som. Això connecta plenament amb la Laudato Si’ del papa Francesc, que ens convida a cuidar la casa comuna, no només des del punt de vista ambiental, sinó també social, acollint les persones i promovent una manera de viure respectuosa amb el territori. Els boscos ens donen vida i, si no els cuidem, n’acabem patint les conseqüències.