Per tal de continuar preparant la visita de Lleó XIV a Catalunya, aquest dijous 21 de maig la Direcció General d’Afers Religiosos ha organitzat una taula rodona per aprofundir en la relació històrica entre el Vaticà i Catalunya. L’acte ha comptat amb la participació del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, que ha destacat la magnitud de la imminent arribada del Pontífex al nostre país: “El Papa ve en un moment de crisi global, marcat per l’arribada de la intel·ligència artificial i la bipolarització. En aquest moment de por, tenir una veu que parteix del discerniment, de la reflexió, i que és escoltada, és una fortuna per a Catalunya. Els valors del Sant Pare són necessaris a la nostra a la societat”.
El conseller ha aprofitat per recordar que la visita del Papa serà una visita pastoral, que “s’entén des de la lògica del moment present”, i ha destacat el pas de Lleó XIV per Brians 1, en un acte que serà breu però que “es podrà seguir en directe gràcies al senyal televisiu”. De la mateixa manera, es podrà seguir la visita al cor del Raval, a l’església de Sant Agustí, que com ha recordat Espadaler, “ajudarà a posar al centre els descartats”.
Catalunya i els Papes, una relació històrica que continua més vigent que mai
En el context de la taula rodona, que ha portat per títol La institució papal i Catalunya, Ramon Espadaler ha explicat que “parlar del Vaticà és parlar de geopolítica”, i és per això que ha reconegut que “el Govern de la Generalitat té interès a cultivar les relacions amb la Santa Seu, i acull de bon grat l’arribada de Lleó XIV”. En aquest sentit, Espadaler ha volgut destacar també que el Govern, des de la seva aconfessionalitat, està treballant per conrear la relació amb els catalans que es troben al Vaticà: “Tenim moltes persones en posicions rellevants, hem mantingut contactes i col·loquis amb ells, perquè tenen una visió global del món que contrasta amb la dels polítics, que pot estar limitada a un àmbit geogràfic més modest”.
L’acte, que ha presentat el director d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, ha comptat amb la participació de tres experts en el tema: Josep Vicent Boira, catedràtic de Geografia Huamana a la Universitat de València; Diego Sola, professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona, i Mn. Josep Alanyà, historiador, arxiver, canonge de la catedral de Tortosa, autor del llibre sobre El Papa Adrià d’Utrecht, bisbe de Tortosa (Onada Edicions).
“La relació amb el Papat sempre ha estat d’anada i tornada”
Moderats per la periodista i directora de Catalunya Religió, Glòria Barrete, els tres experts han coincidit a destacar que la relació entre Catalunya i el Vaticà no es pot entendre únicament des de la influència de Roma sobre els territoris de la Corona d’Aragó, sinó també des de les aportacions culturals, polítiques i espirituals que aquests territoris van fer al conjunt de l’Església. En aquest sentit, el catedràtic Josep Vicent Boira ha defensat que la relació amb el Papat “sempre ha estat d’anada i tornada”, marcada especialment per la dimensió mediterrània de la Corona d’Aragó.
Un dels moments destacats del debat ha estat el paper dels Papes Borja durant els segles XV i XVI. Boira ha reivindicat la transcendència històrica d’aquesta nissaga valenciana, assegurant que “qualsevol persona que tingui estima per la nostra llengua hauria de donar gran importància als papes Borja”. També ha destacat l’impuls artístic i cultural que Alexandre VI va donar a Roma i a la Corona d’Aragó, i ha lamentat que aquesta herència encara no sigui prou reconeguda al nostre país.
“El Vaticà ha sabut respectar les llengües”
En la mateixa línia, Diego Sola ha subratllat que el segle XV va situar la Corona d’Aragó “al centre del Mediterrani”, en un moment d’esplendor política i cultural en què els Borja “parlaven la nostra llengua materna”. La llengua catalana ha tingut un paper destacat en la sessió. Mn. Josep Alanyà ha recordat que diversos bisbes vinculats a Roma van defensar històricament la catequesi i la predicació en català, i ha assegurat que el Vaticà “ha sabut respectar les llengües” al llarg del temps.
Per cloure la jornada, els participants a la taula rodona han coincidit a presentar la Sagrada Família com el gran símbol contemporani que defineix la relació entre Catalunya i el Vaticà. “Resumeix en vertical el procés horitzontal de la història entre Catalunya i el Papat”, ha afirmat Mn. Alanyà. Una frase que s’ha fet seva també el conseller Ramon Espadaler, que ha volgut agrair el paper de la Direcció General d’Afers Religiosos en l’impuls de les relacions institucionals vinculades a la visita del papa Lleó XIV a Catalunya.
