A partir de l’1 de novembre, Rafael Ruiz de Gauna assumirà la direcció general de la Fundació Pere Tarrés en substitució de Josep Oriol Pujol, que es jubila després de 40 anys de trajectòria a l’entitat, els últims 24 com a director general. Un dia després del seu nomenament, Ruiz de Gauna ha estat entrevistat a Ràdio Estel, on ha exposat els principals reptes que afronta al capdavant de la institució, amb especial atenció al lleure educatiu, la lluita contra la pobresa infantil i l’acompanyament de les persones en totes les etapes de la vida.
Com afronta el repte d’esdevenir director general d’una entitat de l’Església de Barcelona que, des de fa 70 anys, acompanya les persones al llarg de la vida amb projectes educatius i socials? Quins són els principals reptes de futur?
Ho afronto amb molta il·lusió i també amb responsabilitat, sabent que soc hereu d’una gran feina feta pel director general sortint, Josep Oriol Pujol. Conec bé el que portem entre mans i tinc ganes de tirar endavant els nous reptes que ens plantegem com a institució. Es tracta de continuar la feina que ja portem fent aquest anys, tenint en compte que l’educació en el lleure es troba en un moment important de canvis. Ens agradaria continuar sent un agent rellevant en aquest context i poder acompanyar els infants i joves en els nous espais que van sorgint.
Un dels objectius és consolidar encara més els centres d’esplai, perquè fan una feina importantíssima, juntament amb les parròquies, als barris i als municipis. En el debat sobre l’educació i com millorar els resultats escolars, creiem que el lleure educatiu, les activitats extraescolars i les colònies escolars són claus per al desenvolupament dels nens i les nenes.
Un altre repte és l’acompanyament de les persones grans, perquè la població envelleix. Hem d’abordar aquesta etapa vital i donar resposta a l’envelliment actiu, però també a les situacions de dependència, especialment quan les persones viuen a casa i necessiten un cuidador familiar o professional que els garanteixi la millor qualitat de vida possible.
Tampoc no podem oblidar les desigualtats socials. En els darrers anys hem treballat molt amb els centres socioeducatius, que acompanyen infants i famílies en situació de vulnerabilitat quan acaba l’escola o durant l’estiu. Cal continuar donant-hi resposta, perquè la pobresa infantil està creixent de manera desorbitada. També hem d’acompanyar les persones que, a través de la formació i la cerca de feina, poden accedir a unes condicions més dignes i tenir una vida millor.
“Els infants que no participen en activitats extraescolars és com si perdessin dos anys d’escolaritat”
Per què és tan important que les activitats extraescolars siguin assequibles per a tothom i no es converteixin en un factor de desigualtat?
Els estudis diuen que els infants que no participen en activitats extraescolars és com si perdessin dos anys d’escolaritat. És molt, perquè perden oportunitats, aprenentatges i competències que no tindran. També hi ha estudis internacionals que remarquen que els infants que participen en activitats extraescolars tenen més facilitats per tirar endavant a l’escola, perquè desenvolupen altres competències. Per exemple, poden treballar les competències lingüístiques fent teatre o participant en activitats de lectura. Tot plegat els ajuda a seguir l’escolarització amb més garanties.
Per a nosaltres és absolutament important que les activitats extraescolars i de lleure es puguin ampliar i arribin a més infants, sobretot als que es troben en una situació de més vulnerabilitat.
“A Catalunya s’ha anat impulsant una estratègia contra la pobresa infantil, però creiem que encara és insuficient”
La Fundació Pere Tarrés impulsa el programa “Vacances per a tothom”, que facilita l’accés a activitats de lleure i a les vacances a les famílies amb menys recursos. Quina importància tenen aquestes beques i què demaneu a les administracions?
D’una banda, prestem serveis perquè els infants puguin gaudir d’aquestes oportunitats educatives, tant en les activitats extraescolars com durant les vacances. Alhora, fem una crida a la societat i a les administracions públiques perquè hi donin suport. Posem en marxa campanyes de captació de donatius i fons privats perquè cap infant quedi fora d’aquestes activitats. També demanem a les administracions públiques —la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments— que hi contribueixin amb recursos per finançar-les.
L’estiu, que dura gairebé tres mesos, es fa molt llarg i és especialment desigual per als infants segons si poden tenir experiències positives a la natura, gaudir d’una piscina o compartir temps amb amics, cantar i jugar junts. Per això, és imprescindible treballar en aquesta línia, a través de la captació de fons públics i privats. A Catalunya s’ha anat impulsant una estratègia contra la pobresa infantil, però creiem que encara és insuficient. El lleure educatiu, en un sentit ampli, s’hi hauria d’incloure i s’hauria d’impulsar.
Reivindiquem una certa universalització de les activitats de lleure, com va passar en altres moments amb l’educació escolar o la sanitat. Cal que el lleure també es contempli com un dret perquè tots els infants i les famílies en puguin gaudir.
La formació és un altre dels àmbits importants de la Fundació Pere Tarrés, tant en el lleure com en el sector social. Voleu continuar-hi creixent?
I tant. Quan va començar la Fundació Pere Tarrés, fa 70 anys, de seguida es va veure que, per fer bones activitats de lleure, era imprescindible tenir monitors i monitores ben formats. El 1960 es va fer el primer curs de monitors i volem continuar oferint aquesta formació, tant a les persones que s’hi dediquen voluntàriament, majoritàriament als esplais, com a les que decideixen fer-ho professionalment i necessiten adquirir les competències adequades.
“Si acompanyes i formes bé un professional, el seu impacte pot durar trenta o trenta-cinc anys”
La formació és tan important per a la Fundació que no només volem créixer i aprofundir en l’àmbit del lleure educatiu, sinó també en el camp social. Parlem de l’atenció a les persones en situació de dependència, dels professionals que treballen en residències o en l’ajuda a domicili, i també d’altres àmbits, com els cicles formatius d’integració social i d’educació infantil. Volem anar més enllà en aquestes professions de servei a les persones, perquè som conscients que, si acompanyes i formes bé un professional, el seu impacte pot durar trenta o trenta-cinc anys. Això és molt rellevant per als canvis socials i per a l’acompanyament de les persones.
Aquest setembre, els estudis d’Educació Social i Treball Social que impartia la Fundació s’han traspassat a Blanquerna. Per què s’ha fet aquest pas?
Els estudis d’Educació Social i Treball Social els havíem començat el 1992 i, aquest 1 de setembre, s’han traspassat a Blanquerna per garantir-ne una sostenibilitat més gran i una major interdisciplinarietat. La idea és que, juntament amb els estudis de psicologia i salut que també impulsa Blanquerna, puguin reorientar-se i donar més resposta a les necessitats socials emergents.
Amb l’objectiu d’acompanyar les persones grans, anem desenvolupant diferents projectes. En concret, hem identificat la preocupació per les estafes que pateixen. Són persones que de vegades se senten més fràgils i vulnerables i que poden ser enganyades. El que volem és veure quines estratègies cal impulsar perquè puguin viure amb tranquil·litat a casa seva o quan han de fer les gestions habituals, i evitar que siguin víctimes d’enganys. Per a nosaltres, acompanyar aquestes persones en aquest àmbit és una prioritat, perquè és necessari.
“Volem potenciar tot el que té a veure amb la interioritat i l’espiritualitat”
La Fundació Pere Tarrés és una entitat de l’Església de Barcelona que es fonamenta en l’humanisme cristià. Com es concreta aquesta manera d’entendre la persona en els serveis que oferiu?
D’una banda, posem la persona al centre. Tots som únics, irrepetibles, i mereixem tota la dignitat. Per tant, volem que la persona sigui el centre de la nostra actuació. Això també comporta tenir cura dels mateixos treballadors de l’organització. A més, volem potenciar tot el que té a veure amb la interioritat i l’espiritualitat i, per a les persones que ho vulguin i creguin que cal anar més enllà, oferir també animació de la fe i un cert acompanyament pastoral. Sovint oblidem una dimensió molt important de la persona: no només ha de tenir béns materials, sinó que també ha de trobar un sentit a la seva pròpia vida. I això passa sovint pel treball espiritual i interior que cadascú ha de fer.
També volem acompanyar les persones en totes les etapes de la vida: infants, adolescents, joves i persones grans. Cadascú en el seu moment i en la seva situació, perquè pugui trobar un sentit més ple a la seva existència.