El desig de “pau per a tots!”, seguint la salutació del Ressuscitat, va ser també la primera salutació del papa Lleó XIV junt amb una invitació reiterada a no tenir por. Avui, de nou, acollim amb goig immens aquestes paraules de Jesús que presenten la pau com un do seu: “Us deixo la pau, us dono la meva pau.” Adonem-nos que significa una crida a acceptar-la com a do. Es tracta, doncs, de deixar-nos omplir d’aquest do que, en paraules de sant Pau, serà un dels dons de l’Esperit que hem d’agrair, i a la vegada ens dirà que la pau és un dels seus fruits que hem d’assaborir (cf. Ga 5,22).

Recentment, en el Jubileu de les Esglésies Orientals, el papa Lleó ha insistit en el tema de la pau dient que “la pau no és el silenci sepulcral després del conflicte, no és el resultat de l’opressió, sinó un do que mira les persones i reactiva la seva vida. Preguem per aquesta pau, que és reconciliació, perdó, valentia per passar pàgina i tornar a començar”. Hem d’acollir l’Esperit en la nostra vida i en la missió que el Senyor ens ha confiat. L’Església sempre s’ha entregat a aquesta missió rebuda. Les exigències de justícia i de pau són la correspondència al do rebut.

Ens unim a la voluntat del papa Lleó quan ens diu que “perquè aquesta pau es difongui, jo utilitzaré tots els meus esforços”. Es posa a disposició —diu— “perquè els enemics es trobin i es mirin als ulls, perquè als pobles se’ls retorni l’esperança i es restituesqui la dignitat que es mereixen, la dignitat de la pau. L’Església no es cansarà de repetir-ho: que callin les armes!”. És el que ens demana a tots i agraeix als qui s’hi esforcen teixint la pau mitjançant el silenci, la pregària i l’entrega.