Hi ha entitats que fan una feina important i n’hi ha que, amb els anys, acaben convertint la seva tasca en una manera d’entendre la vida. La Fundació Obra Mercedària és una d’aquestes realitats.
La seva història està vinculada a l’esperit mercedari, nascut al segle XIII amb una missió concreta: alliberar les persones captives. Avui, aquella idea de llibertat pren formes noves: estar al costat de persones privades de llibertat, de persones en situació de pobresa i marginació, de dones víctimes d’explotació i de persones que necessiten una nova oportunitat.
La Fundació acompanya persones internes als centres penitenciaris i les ajuda en el camí de reconstruir la seva vida. Aquest acompanyament continua quan recuperen la llibertat, amb llars de reinserció, programes de reeducació i suport per trobar feina.
També desenvolupa projectes en llocs on la pobresa és especialment present, amb escoles, dispensaris, menjadors socials i altres iniciatives. Alhora, treballa contra el tràfic de persones i l’explotació, oferint acollida i acompanyament a dones que han patit situacions de violència.
Darrere de tot això hi ha moltes persones: voluntaris, professionals, religiosos i laics que entenen que ajudar no significa només donar, sinó sobretot acompanyar.
Aquí voldria fer una menció especial a Núria Ortín, presidenta de la Fundació. Fa molts anys que està vinculada a aquesta realitat i continua al capdavant amb un esperit jove, proper i compromès.
La seva tasca va tenir una significació especial durant la visita del papa Lleó XIV a Brians 1. La Fundació Obra Mercedària va fer possible, juntament amb la pastoral penitenciària, que la imatge de la Mare de Déu de la Mercè de l’antiga presó Model fos traslladada a Brians i presidís l’encontre del Sant Pare amb les persones privades de llibertat.
No era només una imatge. Era la presència d’una història, d’una tradició i d’un missatge: la persona privada de llibertat continua sent una persona amb dignitat i esperança.
Potser aquesta és una de les grans lliçons de l’esperit mercedari: ningú no hauria de quedar definit pels seus errors, per la seva pobresa o per les circumstàncies que li ha tocat viure. Sempre hi ha possibilitat de començar de nou.
En una societat que sovint parla molt de llibertat, trobar persones i institucions que treballen perquè aquesta llibertat sigui real per als altres és un motiu d’esperança.
Per això val la pena donar les gràcies a la Fundació Obra Mercedària, als seus voluntaris, professionals i col·laboradors i a persones com Núria Ortín, que mantenen viu aquest compromís.
Perquè, al capdavall, alliberar no és només obrir una porta. És ajudar una persona a tornar a caminar amb dignitat.