Preparar el viatge per reprendre la continuïtat d’una vida en un altre país comporta molts comiats alhora. Familiars de ben a prop, àvies i avis, la mare, el pare, germans i germanes, i amistats d’infantesa queden al país d’origen i qui sap fins quan la distància no permetrà tornar a abraçar-los. La realitat de moltes migracions és que a penes poden comptar amb una preparació. Són marxes sobtades, ràpides, moltes vegades fetes de necessitat i no pas de decisió pròpia ni desig profund. Les ganes de poder viure millor hi són, però també el peatge d’un cor dividit.

“Només millorant el benestar emocional, el jovent podrà dibuixar el seu futur i podrem aspirar a tenir una societat més cohesionada, justa i igualitària”, explica la Tània Miró, educadora social.