Un 7 de setembre de l’any 1973, ahir dilluns just feia 53 anys, les tres primeres monges benedictines provinents del monestir de Sant Pere de les Puel·les, arribaven al santuari vallenc de Puiggraciós a custodiar la Mare de Déu i oferir una espiritualitat de portes obertes. I ahir al vespre es va tancar aquest cercle amb la vetlla de pregària a la Mare de Déu de Puiggraciós i el comiat del poble de Déu a les religioses que han fet aquest servei.
“Sí i gràcies” va ser el lema que va resumir i que més es va repetir per condensar els fruits d’aquestes cinc dècades des que les benetes van pujar al “Puig de Gràcia”, tal com s’hi va referir Roser Caminal i Homar, priora-administradora del monestir de les Puel·les. Un moment especialment significatiu va ser la meditació guiada per Caminal per descobrir “el fil d’or” que unia tots els presents amb el santuari.
L’acompanyaven totes les religioses que van poder venir del monestir. L’abadessa emèrita, Esperança Atarés, relatava: “Avui no podia deixar d’estar aquí.” Es van recordar les vint germanes que en un moment o altre han format comunitat al santuari i les quaranta “que ho han sostingut des del monestir de Barcelona” i, en particular, Montserrat Mercader, de 102 anys, i Maria Teresa Solà, de 96 anys, que es van quedar a les Puel·les per la seva edat.
Tota una corrua de cotxes aparcats als marges del camí que mena al santuari i la pols que aixecaven les rodes o les cares d’entusiasme dels romeus, feien preveure una vetlla ben especial que va concentrar unes tres-centes persones que no es volien perdre una diada significativa a la diòcesi de Terrassa, amb el bisbe Salvador Cristau inclòs, que es va viure amb “intensitat, profunditat i alegria”. “Puiggraciós és possible per tots els que sou aquí”, va donar la benvinguda la germana Roser.
Dos textos de l’Evangeli centrats en Maria, en el seu fíat i el Magníficat, van servir per posar l’atenció en la Mare de Déu de Puiggraciós que “ens convoca per celebrar la Vida”. Les pregàries van subratllar la importància d’un santuari que “és un espai que relaxa, endinsa i recull en el silenci amorós de Déu” o la necessitat que els “polítics treballin al servei del bé comú” i de continuar construint “una Església més oberta, més inclusiva i més pobra”.
Homenatge-agraïment a les religioses i mirada al futur del santuari
Finalitzada la vetlla, es va donar pas al comiat civil que va conduir la periodista Laura Mor. “Volem continuar sostenint aquest espai que té quatre pilars: l’espiritualitat, l’acollida, la solidaritat i la cultura-país”, es va comprometre Joan Lluís Zamora, president de l’Associació Amics de Puiggraciós, recentment constituïda i a la qual va convidar a sumar-s’hi com a socis.
En aquest sentit, el vicari general de la diòcesi, Fidel Catalán en la seva qualitat de rector de la parròquia de Sant Genís, de l’Ametlla del Vallès, a on parroquialment pertany el santuari, es va referir al passat, present i futur: “Hem de tenir una mirada agraïda a Déu pel pas durant aquests 53 anys d’aquesta comunitat benedictina que ha fet d’aquest lloc una escola del servei diví. Pel que fa al present, hem de tenir una mirada apassionada i vull traslladar un missatge de tranquil·litat: el santuari continuarà obert, hi haurà una persona que acollirà l’hostatgeria de dia. A partir d’ara hem de trenar complicitats entre els alcaldes, els Amics… per mantenir i incrementar aquesta presència. I la mirada al futur ha de ser esperançada, mirem a Déu a través de Maria que fa més de 300 anys que venerem aquí. Les persones passen, ella sempre hi és, en ella trobarem la guia.”
Tampoc no van faltar els alcaldes dels quatre municipis que descansen a la falda dels cingles de Bertí: l’Ametlla, Bigues i Riells, la Garriga i el Figaró. “El món necessita persones com vosaltres al nostre costat”, va agrair Jan Santaló, alcalde de l’Ametlla. Al final, els quatre regidors van lliurar una clau de cada població a les monges en expressió de gratitud i els Amics van obsequiar-les amb un mocador amb el nom de cadascuna de les monges. El duet Blanc i Negre va anar desgranant algunes peces musicals molt celebrades com la Sardana de les Monges, amb text d’Àngel Guimerà i musicada pel mestre Enric Morera.
Finalment, taules parades per compartir converses i records amb coques, truites, entrepans, síndria i meló tallats, fetes per les monges i molts voluntaris. Tampoc no van faltar-hi els mussols col·leccionats al santuari que es van posar a la venda per recaptar fons per a una família amb carències mèdiques. Amb el sol ponent, Puiggraciós comença una nova etapa, amb la certesa que “les monges de les Puel·les continuaran pregant per nosaltres, tenint-nos presents”, va concloure el bisbe Cristau.
