Aquest mes de maig hem viscut un dels moments més especials del curs amb els nostres alumnes de 3r de Primària: la Primera Comunió. Un total de 76 nens i nenes han volgut fer aquest pas tan important en el seu camí de fe, i ho han fet acompanyats per una comunitat que camina amb ells des de fa temps. 

Les celebracions van tenir lloc a l’església de Sant Vicenç de Sarrià, repartides en quatre torns. Hi érem tots: mestres, sacerdots del Col·legi, famílies, amics i un equip especialment compromès de vuit catequistes, als quals cal agrair especialment la seva dedicació. Tots vam ser testimonis d’aquell “sí” que els nens van donar per primera vegada a Jesús en l’Eucaristia. 

Aquest dia ha estat molt més que una celebració puntual. Ha estat la continuació de la gran aventura d’Amor: un camí que va començar des de ben petits, amb les seves primeres oracions, i cada petit pas donat per preparar el cor i acollir Jesús. 

Al llarg d’aquest curs, hem compartit la catequesi familiar, on família i Col·legi hem caminat junts per acompanyar-los en el descobriment del valor d’aquest sagrament. Vam viure amb ells les seves primeres confessions, en què van trencar els seus pecats amb la ja tradicional “trituradora de pecats”: un gest ple de significat, que els va ajudar a entendre que Déu esborra amb tendresa infinita tot allò que els pesa. 

Un dels moments més bonics del curs van ser les convivències a la casa de Sant Julià de Vilatorta, on tota la classe va gaudir d’uns dies d’amistat, jocs i pregària. Allà, enmig de la natura, vam treballar junts per preparar el cor, obrir-lo al que havia de venir i prendre consciència —amb aquell llenguatge que només els infants saben parlar— que alguna cosa molt gran estava a punt d’arribar.

També ens vam emocionar amb la renovació de les promeses del Baptisme, quan, amb espelmes a la mà i l’alegria a la mirada, van renovar lliurement aquell compromís que un dia els seus pares van fer per ells. Va ser un moment de pertinença, d’esperança i d’agraïment cap a aquells que van decidir regalar-los el Baptisme i fer-los part de la família de l’Església. 

En els dies previs a la Comunió, vam viure junts una adoració al Santíssim Sagrament. En aquell silenci, vam veure amb claredat que aquests infants tenen set de Déu: una set que es manifesta en el seu desconcert davant la vida, en el seu desig d’estimar i ser estimats, en la seva capacitat de creure sense haver vist, en la seva manera tan pura d’intuir que hi ha alguna cosa més, alguna cosa eterna. 

Durant tot aquest camí, la figura de Carlo Acutis ha estat molt present. El seu amor per l’Eucaristia i el seu testimoni senzill han tocat els seus cors. Molts ja el senten com un amic del cel, algú proper que els comprèn i els anima a continuar dient “sí” a Jesús amb alegria i sense por. 

I no podem deixar de destacar el testimoni d’en Gonzalo, un dels nostres alumnes, que compartia amb il·lusió: “Des dels 3 anys, que anava a missa amb la meva família, desitjava rebre Jesús. Perquè Jesús per a mi és el meu millor amic i desitjava que entrés al meu cor”. Les seves paraules recullen amb tendresa el desig profund que tants han viscut durant aquest temps de preparació. 

Avui, en mirar enrere, no podem evitar sentir un profund agraïment. Hem acompanyat els nostres alumnes, però ells ens han donat un testimoni increïble d’amor, respecte i fervor per l’Eucaristia. La seva manera de viure la fe, d’emocionar-se, de preguntar, d’esperar, ens recorda que Déu continua parlant-nos a través dels més petits.

I és que, encara que encara no sàpiguen expressar-ho del tot amb paraules, els seus cors saben que han rebut alguna cosa eterna.