El papa Lleó XIV ha acabat avui la visita a l’Uruguai que ha tingut lloc del 6 al 8 de novembre. És la primera etapa d’un viatge apostòlic d’onze dies per Amèrica del Sud —el més llarg que ha fet fins ara—, que continuarà avui mateix a l’Argentina i, finalment, al Perú. En terres uruguaianes, el Pontífex ha passat per Montevideo, Paysandú i Florida, on ha rebut l’escalf d’una població que, des del 1988 amb Joan Pau II no rebia la visita d’un Papa.
L’Uruguai té poc més de tres milions i mig d’habitants, dels quals només un 36% són catòlics, el percentatge més baix d’Amèrica Llatina. Malgrat això, Lleó XIV hi ha proclamat missatges centrats en el bé comú, el respecte a la dignitat humana i la pràctica de la fe en una societat on els creients són minoria. Ell mateix, en el vol d’anada, resumia que el motiu del viatge era continuar la missió del Bisbe de Roma, “compartir l’alegria de l’Evangeli i caminar al costat de la gent”, amb una proximitat que importa “tant en els moments d’alegria com en els de tristesa”.
Una vuitantena de periodistes, deu dels quals dels països que visita, han acompanyat el Papa en el vol d’aquest viatge apostòlic. Com una pràctica habitual, el primer dia el Sant Pare va dirigir-los unes salutacions on va assegurar que —tot i que recentment ha estat operat d’un càncer de pulmó— ell estava segur que aquest viatge seguiria en peu: “Confesso que des del primer dia no en vaig tenir cap dubte i estava convençut que aquest viatge havia de tirar endavant”. També va aprofitar el vol per presentar, oficialment, la nova prefecta del Dicasteri per a la Comunicació, Montserrat Alvarado, de qui va destacar “la meravellosa experiència, la creativitat, la vitalitat i el dinamisme”.
Un primer discurs centrat en la dignitat de la persona
El divendres 6 de novembre, tot just arribar, el Papa es va adreçar —com fa sempre que entra en un país— a les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic a la plaça Independència de Montevideo. Normalment, aquestes primeres paraules són essencials i les que marquen la columna vertebral del contingut de la resta de la visita. El Papa va basar gran part del seu discurs en un eix molt clar, que també s’ha vist en altres viatges apostòlics, com el recent a França, i en la seva primera exhortació apostòlica Magnifica humanitas: la defensa de la dignitat humana.
Aquest eix el va concretar en diversos àmbits. El primer, la protecció de la vida i de la família. El Papa va defensar la vida humana des dels seus inicis i va afirmar que qui encara no ha nascut “pertany ja a la família humana i al futur del seu poble”. Protegir-lo i donar suport a qui l’acull, va dir, són dues coses inseparables. També va recordar que la família és el primer àmbit on la persona és acollida i aprèn a viure amb els altres, i que cuidar els infants inclou garantir-los una educació adequada.
Sobre el treball i la intel·ligència artificial, va citar Joan Pau II a la Laborem exercens: el treball està “en funció de l’home” i no l’home “en funció del treball”. Segons Lleó XIV, aquest criteri continua vigent davant dels canvis tecnològics: les noves eines han d’ampliar les capacitats humanes i facilitar tasques, però sense reduir la persona que treballa a una peça prescindible. Hi va afegir que “la dignitat fonamental de cada persona no s’adquireix, no s’ha de guanyar ni necessita ser demostrada” (MH).
“Ningú no hauria d’arribar a sentir-se estrany entre els seus ni a pensar que la seva absència importa menys que la seva presència”
També va abordar qüestions com la soledat i el suïcidi. Va explicar que l’angoixa i la pèrdua d’esperança poden ser tan profundes que algú deixi de trobar motius per continuar vivint, i que per això l’atenció sanitària, els vincles familiars i la proximitat de la comunitat són inseparables. “Ningú no hauria d’arribar a sentir-se estrany entre els seus ni a pensar que la seva absència importa menys que la seva presència”, va afirmar. Va reclamar que l’atenció sanitària arribi a tothom, sigui quin sigui el seu nivell de recursos, i que cada persona pugui viure amb dignitat i ser acompanyada “fins al final natural de la vida”.
En l’àmbit econòmic, el Papa va defensar que la riquesa, la inversió i la iniciativa, pública i privada, són necessàries per al desenvolupament, però que els seus fruits han d’arribar a tothom, perquè “són les persones concretes les que compten, cadascuna d’elles i les seves famílies”. I finalment, també va abordar la qüestió de la llibertat de religió, i va assegurar que el caràcter laic de l’Estat ha de garantir un espai on creients i no creients convisquin amb llibertat i respecte, “perquè hi ha valors que són universals”, precisant que “aquesta neutralitat no exigeix que la fe quedi limitada a l’àmbit privat”.
“El nunci diu que vol dormir, però canteu fins a l’hora que vulgueu!”
El mateix dia, el Papa es va dirigir a la catedral de Montevideo per presidir les vespres amb bisbes, sacerdots, diaques, religiosos, religioses i seminaristes. Els va agrair la fidelitat i el servei a la seva vocació: “Que boniques que són les mans que han envellit fent el bé!” Els va recordar que un dels secrets de l’evangelització és assemblar-se a Aquell a qui s’anuncia, especialment en un país on molts joves han crescut lluny de l’Església. També va celebrar que, després que el 2024 el Seminari interdiocesà no rebés cap candidat, hi hagi ara joves que han començat el camí, “gràcies a la pregària i el dejuni de molts fidels”. Als més veterans, els va demanar que tornin sempre a l’essencial: “El silenci de la pregària, la Paraula i l’Eucaristia.”
“Veig que l’Uruguai és un país de joves que tenen fe”
Aquella mateixa nit hi va haver un dels moments més simpàtics de tot el viatge: un grup de joves es va acostar de manera improvisada a la nunciatura apostòlica de Montevideo, on dormia el Papa, per saludar-lo. Allà es va veure un Lleó XIV especialment proper i espontani: “On són els joves? On és la joventut del Papa? Més fort!”, els va demanar. Després va afegir: “Veig que l’Uruguai és un país de joves que tenen fe.” I amb humor: “El nunci diu que vol dormir, però canteu fins a l’hora que vulgueu! Bé, potser no tant, perquè els veïns també voldran dormir.”
Tres símbols clau per a la vida de fe: el pont, els palmars i el mate
El dissabte 7, el Papa va viatjar a Paysandú, ciutat del litoral oest unida a l’Argentina pel pont internacional General Artigas, sobre el riu Uruguai. A la Missa, va partir de tres símbols de la regió per parlar del “tresor” de la fe. El pont, per recordar que la vocació de tots els cristians és “construir ponts, estrènyer llaços, unir, comunicar, transmetre l’alegria de la fe”, sempre amb una base sòlida: la “formació cristiana”. Els palmars, perquè les palmeres “no creixen aïllades sinó en conjunt”, igual que els creients necessiten la comunitat. I el mate, que va definir com a “signe de familiaritat, d’amistat i de trobada” i que va associar també a la pregària personal quan es pren en solitud. Tres elements molt il·lustratius per entendre i conèixer la tradició del país.
En aquell mateix dia, el Papa va visitar una realitat social del país: el barri de Casavalle, a Montevideo, on s’atenen famílies en risc d’exclusió. Allà, referint-se a la paràbola del bon samarità, va demanar que cap infant no es quedi sense educació per por del camí cap a l’escola. A la Universitat Catòlica de l’Uruguai va presentar l’educació com una eina per fomentar la pau.
La vetlla de pregària: ser minoria i no tenir por
A la vetlla de pregària la nit de dissabte, a l’Estadi Centenario, Lleó XIV va parlar de la secularització del país i va afirmar que l’experiència dels creients uruguaians “pot ajudar germans i germanes d’altres parts del món que comencen a descobrir […] què significa ser una minoria”. Va recórrer a Betlem: una ciutat petita però escollida per Déu, i “aquesta elecció basta perquè no identifiquem petitesa amb insignificança”. Va advertir del risc que la fe quedi reduïda a l’àmbit privat i va deixar una pregunta: “Hi ha lloc per a Ell?”
“Sigueu sants!”, perquè Crist “no ens va cridar a la mediocritat, ens va cridar a una vida nova i plena com la seva”
Després va fer una exhortació a no tenir por: a casar-se i formar una família (“No tingueu por del ‘per sempre’!”), a obrir-se a la vida, a seguir una vocació i a pagar el preu de ser just i honrat, perdonar i fer-se l’últim. Va tancar el discurs amb una invitació a la santedat: “Sigueu sants!”, perquè Crist “no ens va cridar a la mediocritat, ens va cridar a una vida nova i plena com la seva”.
Florida: la Mare de Déu dels Trenta-Tres i la transmissió de la fe
El diumenge 8 de novembre, el Papa va ser a Florida, al centre del país, on hi ha el santuari nacional de la Mare de Déu dels Trenta-Tres, patrona de l’Uruguai i, precisament, dia de la seva festivitat. Es tracta d’una petita imatge lligada a la independència: el 1825, els Trenta-Tres Orientals, el grup que va encapçalar la lluita per alliberar el territori, s’hi van encomanar.
Abans de la missa, el Papa va passar per la parròquia de Santa Tereseta de Jericó, on va recordar la seva devoció a santa Teresa de Lisieux i la que li tenia la seva família, especialment el seu pare. A la missa va dir que hi arribava “com a pelegrí”, i l’homilia va girar entorn de la transmissió de la fe sense por i del suport a les famílies. Va agrair especialment a les mares, àvies i padrines que han transmès la fe, i va consolar les que pateixen perquè els seus fills ja no preguen, recordant santa Mònica: “No doneu per perdut allò que vau sembrar.” Hi va afegir: “Hi ha portes que vosaltres no podeu obrir, però Déu, sí.”
“Uruguai: cal posar-se en camí! Cal tornar a entrar a les cases, acostar-se a les persones, escoltar les seves preguntes i portar-los Crist!”
Va acabar amb una crida a sortir a buscar els qui s’han allunyat de l’Església: “Uruguai: cal posar-se en camí! Cal tornar a entrar a les cases, acostar-se a les persones, escoltar les seves preguntes i portar-los Crist!”
Després de l’Uruguai, el Papa ha viatjat avui a l’Argentina, on hi serà fins a l’11 de novembre, i continuarà cap al Perú fins al 17.