A una setmana de les eleccions generals, em deman: com contribuir amb el vot a una societat justa, igualitària, respectuosa amb els drets humans i la defensa de la vida, artesana de pau, corresponsable amb l’esforç per una sana convivència, on la preferència sigui pels més pobres i exclosos per treure’ls de la seva precària situació, i tants altres objectius en bé de la dignitat humana i del bé comú?
El papa Lleó, davant dels parlamentaris espanyols, el dia 8 de juny proppassat va dir molt clar que “les diferències s’escolten, s’ordenen i, quan és possible, es converteixen en decisió compartida. Per això, més enllà de la diversitat legítima de posicions, tota tasca legislativa acaba trobant-se amb una pregunta decisiva: quina concepció de la persona humana inspira les lleis i quin tipus de societat construeix aquestes lleis?”. Això té a veure, sens dubte, amb l’orientació del vot que cadascú dipositi a l’urna.
Això em mou a pregar pels polítics que seran elegits i ho faig amb una pregària del papa Francesc: “Demano a Déu que creixi el nombre de polítics capaços d’entrar en un autèntic diàleg que s’orienti eficaçment a guarir les arrels profundes i no l’aparença dels mals d’aquest món! Prego al Senyor que ens regali més polítics que pateixin de debò per la societat, pel poble, per la vida dels pobres!” (EG, 205).
D’altra part, diu que “en la política hi ha lloc per estimar amb tendresa” i afegeix: “quant d’amor vaig posar en el meu treball?, en què vaig fer avançar el poble?, quina marca vaig deixar en la vida de la societat?, quins llaços reals vaig construir?, quina pau social vaig sembrar?, què vaig provocar en el lloc que em van encomanar?” (FT,197).