Aquesta exposició reuneix per primera vegada des del seu arrencament i dispersió les pintures realitzades per l’artista bolonyès Annibale Carracci per a la capella Herrera, situada a l’església de Santiago de los Españoles, a Roma. La mostra, comissariada per Andrés Úbeda, director adjunt de Conservació del Museo Nacional del Prado, es pot visitar fins al proper 9 d’octubre al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Les pintures van ser extretes durant la dècada del 1830 i posteriorment enviades a Espanya. Set fragments van ser dipositats al Museo del Prado (Madrid) i uns altres nou, que formen part de la col·lecció del MNAC, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona). L’exposició Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera permet ara recórrer les diferents alçades de la capella i recrear-ne la decoració.

Aquest conjunt de pintura mural era, fins ara, poc conegut a causa de la seva dispersió

Aquest conjunt de pintura mural d’excepcional importància era, fins ara, poc conegut a causa, entre altres circumstàncies, de la seva dispersió. Les pintures que conserva el Museu Nacional van ser restaurades en diferents campanyes des del 1992. La recent restauració dels fragments que conserva el Prado ha permès finalment que els dos museus puguin abordar plegats la seva exposició i estudi i, en col·laboració amb la Galeria Barberini, mostrar-lo també a Roma.

Completa la mostra una selecció de dibuixos atribuïts a Carracci o al seu taller, procedents de la mateixa Acadèmia de Sant Jordi i d’Europa, i la taula de l’altar de Santa Maria de Montserrato, obra també de Carracci i dels seus deixebles. L’exposició està organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museo Nacional del Prado i la Gallerie Nazionali di Arte Antica Palazzo Barberini.

Es tracta d’un dels encàrrecs més importants de la trajectòria artística d Annibale Carracci

Als primers anys del segle XVII, Annibale Carracci (Bolonia, 1560 – Roma, 1609) es va comprometre amb el noble i banquer espanyol Juan Enríquez de Herrera a pintar al fresc la capella de la seva família a l’església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma.

Carracci va idear tot el conjunt i va arribar a executar alguns frescos abans que el 1605 patís una greu malaltia que el va apartar del projecte i delegar l’execució de les pintures a Francesco Albani. Es tracta de l’encàrrec més important rebut per Carracci al final de la seva carrera. Aquests frescos reprodueixen escenes de la vida de sant Dídac d’Alcalá, franciscà andalús mort el 1463.

L’església de Sant Jaume dels Espanyols va ser des de mitjans del segle XVI fins al segle XVIII, quan va començar la seva decadència, un dels llocs de més gran importància religiosa, simbòlica i representativa de la monarquia espanyola a Roma.