Pompeu Fabra

Jordi Mir, responsable de l’edició de les Obres Completes de Pompeu Fabra, Ramon Sangles, lingüista, filòleg i exdirector i impulsor de la revista Llengua Nacional, i Jordi Albertí, historiador, editor i expert en literatura catalana, han coinicidit aquest dilluns a l’hora de qualificar de “decisiva” l’aportació de Fabra “a una llengua que necessitava, a principis del segle XX, superar els efectes de la decadència anterior”. En el programa El Mirador de l’actualitat, Mir ha destacat que “Pompeu Fabra va mostrar una gran generositat per la llengua i pel país, quan va ser reclamat per Prat de la Riba i va tornar de Bilbao, on donava classes i tenia la vida assegurada”. Per la seva banda, Sangles ha qualificat Fabra de “profeta i mestre del català i de Catalunya”. Albertí ha definit el desencontre de Pompeu Fabra amb el sacerdot manacorí Antoni Maria Alcover com “una discrepància que no va anar a més i que va ser fruit del caràcter fort d’Alcover”.

Hem analitzat la figura de Pompeu Fabra (Barcelona 1868, Prada de Conflent 1948), en aquest any commemoratiu pel 150è aniversari del seu naixement i pel centenari de la publicació de la Gramàtica catalana. El col·loqui ha servit per honorar la memòria d’aquest gran científic, mestre que va adaptar la llengua a diversos estils i funcions i, en definitiva, la va modernitzar. Les grans llums de la seva aportació i els problemes o desencontres que va tenir, sobretot amb el sacerdot manacorí Antoni Maria Alcover, oposat a Fabra i crític perquè entenia que es diluïa la llengua en la parla barcelonina.

Aquest any, a més, s’estan organitzant diferents activitats amb la idea d’estimular la promoció del català i el seu ús social. En una web, l’Institut d’Estudis Catalans permetrà, a més, consultar tota la seva obra digitalitzada a partir del 5 de març. A més, es publicarà l’últim volum de la sèrie ‘Obres completes, un còmic’ i s’organitzarà una petita exposició itinerant. No hi manquen tampoc els problemes derivats de l’aplicació de l’article 155: el pressupost provisional de 240.000 euros es troba lluny del desitjat: 412.000, fet que se suma a l’actual buit mentre no es formi govern a Catalunya. En qualsevol cas, més enllà de la commemoració, l’esperit de Pompeu Fabra continua viu, amb les bones perspectives que té la llengua catalana en un moment complex a nivell social i polític.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dillunts 26 de febrer.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!