El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren:

-Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.” Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.

 Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. Amb tot, Pere se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.  (Lluc 24,1-12)

La mort de Jesús no paralitza les dones que l’han acompanyat des de Galilea. De bon matí es lleven per anar a ungir el cos de Jesús, com va fer premonitòriament aquella dona a Betània (cf. Mt 14,8-9; Jn 12,1-8). Abaixen el rostre davant d’una presència i un missatge inesperats, com tantes dones fan i han fet al llarg de la història. Però Jesús havia fet que s’aixequessin i caminessin amb Ell, una cosa que les omplia de joia i les retornava la dignitat. Per això elles, amb el seu dolor, no deixen d’anar a trobar-lo. I si en un primer moment abaixen el rostre davant d’uns desconeguts, de seguida s’aixequen i es posen en camí per compartir amb la resta del grup la sorprenent notícia rebuda: Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? Ha ressuscitat! Jesús ja els ho havia dit a Galilea però no l’entengueren. Ara ho recorden i el cor els comença a bategar ràpid, com en les ocasions especials. Als apòstols els costa tractar les dones com Jesús ho feia i creuen que deliren amb el que diuen, però Pere també s’aixeca i corre a veure què hi ha de cert en el que diuen. Els interrogants i l’estranyesa els acompanyen a tots i totes…

A Galilea els va parlar de tantes coses que no entengueren però que els captivaven! Ara, moguts interiorment per un nou alè de vida, senten la crida de Jesús a tornar a Galilea, on tot va començar. Han d’aixecar-se i tornar a Galilea. Allà comença per a ells i elles un camí a fer de nou. Són cridats a tornar als mateixos llocs per viure de manera nova: des de l’amor de Déu manifestat en Jesucrist, el Senyor, del qual ja, res ni ningú, ni la mateixa mort!, els en podrà separar (cf. Rm 8,38-39).

• *Mirant Jesús mort i ressuscitat, quina experiència personal tens del pas de Déu vivificant la teva vida? Quines crides sents a tornar a la teva Galilea a viure amb l’amor de Jesús?
• *Mirant les persones que t’envolten i el món, veus testimonis i experiències de pas de mort a vida, personals o col·lectius?
• *Dialoga confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert, expressant el que desitges i demanant-li ajut per seguir el seu camí…