«El meu servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt.

Així com tots s’horroritzaven de veure’l —ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home

i no tenia res d’humana la seva presència—, així també ell purificarà tots els pobles.

…El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta.

No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res.

De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors.

Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. Però ell era malferit per les nostres faltes,

triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven.

 (cf. Isaïes 52,13-53,12)

Avui se’ns convida a contemplar Jesús com un rei crucificat (cf. Jn 19,14.19-22). Ell és el servent de Jahvè del qual parla Isaïes. Enlairat, enaltit, posat molt amunt… aixecat a la creu. Desfigurat en la seva condició humana, menyspreat, malferit. Res a admirar en ell segons el món, ans al contrari, ens horroritza mirar-lo cara a cara. Però a la creu, Jesús i Déu en ell, assumeix els nostres dolors, els dels crucificats de la història, a causa de tants abusos de poder, de tantes vexacions que trepitgen i neguen la condició humana a tants fills i filles de Déu.

Però a la creu Jesús és enaltit, exaltat, aixecat per Déu, per damunt de qualsevol altre nom (cf. Fl 2,6-11). Dalt de la creu se’ns presenta l’amor fins a l’extrem del qual se’ns parlava el Dijous Sant (cf. Jn 13,1). Jesús havia dit: I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi (Jn 12,32).

Sobre la creu, més ben dit, sobre el Crucificat, com sobre els crucificats, podem tenir una doble mirada: la del món, que s’horroritza i rebutja la humanitat desfigurada i trencada, la dels perdedors; i la de la fe, que hi sap descobrir la imatge del Fill i dels fills estimats de Déu, que ens atreu a respondre fraternalment. Caldrà pregar i demanar, com ho fa Pau, perquè arribem a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entrem del tot a la plenitud de Déu (Ef 3,19).

• *Mirant Jesús enlairat a la creu, què descobreixo que l’ha portat fins aquí? Com visc les creus que comporten estimar i servir els altres?
• *Mirant les persones que m’envolten i el nostre món, quins crucificats descobreixo a causa de la inhumanitat i quins a causa de l’entrega generosa als germans?
• *Dialoga confiadament amb Jesús, agraint el que has descobert, expressant el que desitges i demanant-li ajut per seguir el seu camí…