Pilar Malla i Escofet ha mort a Barcelona aquest dimecres 16 de setembre, pocs dies més tard d’haver complert 95 anys. Filla del Pont d’Armentera (1931), va estar vinculada des de ben petita al barri de la Barceloneta on vivia a la casa familiar, després d’una vida plena dedicada a l’assistència social.
“És veritat que sempre he tingut una tirada envers les persones més necessitades i, certament, tota la meva vida s’ha anat desenvolupant en aquest món d’ajuda i solidaritat amb les persones desafavorides”, admetia en una de les darreres entrevistes concedides, el juny de l’any 2024, a la revista Salillum de l’Acció Catòlica Obrera, moviment de la Pastoral Obrera on era militant.
“És veritat que sempre he tingut una tirada envers les persones més necessitades i, certament, tota la meva vida s’ha anat desenvolupant en aquest món d’ajuda i solidaritat amb les persones desafavorides”
Pilar Malla va començar ben aviat a moure’s en grups de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) i a partir d’una revisió de vida va decidir anar a França l’any 1957 on s’havia suscitat la demanda d’una assistent social per treballar en un dispensari amb els immigrants a “la petita Espanya”, al barri de Saint Denis, a la banlieue parisina. Malla sempre es va sentir molt vinculada al país veí: la cultura, la llengua, la manera d’organitzar-se…
Tot aquest aprenentatge en el món social va fer que en tornar a Barcelona l’any 1968 comencés a desplegar activitat en aquest àmbit des de la fe cristiana, donat que també formava part de l’Institut de Missioneres Seculars, IMS. Des de Càritas diocesana de Barcelona —va ser-ne la directora nomenada per l’arquebisbe Narcís Jubany (1993-1998)—, en un moment d’escassetat de recursos va anar més enllà de l’assistència i incidia en la capacitació, l’autonomia i la responsabilitat de les persones que s’hi acostaven. Aquest coneixement també el va compartir com a professora de Treball Social en l’Escola Universitària de Treball Social de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB) de Barcelona entre els anys 1969 i 1990. Allà va establir lligams amb moltes alumnes que ha continuat fins la seva vellesa.
El treball en xarxa amb diferents agents econòmics, polítics i socials era un altre tret de Malla que va ajudar a concretar fites de país com la Renda Mínima d’Inserció (RMI), els centres maternoinfantils, la dignificació de les pensions… La seva implicació transformadora també va portar-la a la política: va ser cap de serveis socials de la Generalitat de Catalunya (1977-1980) en el primer govern de Tarradellas; va ser diputada al Parlament de Catalunya amb Ciutadans pel Canvi-PSC convidada per Pasqual Maragall i on va presidir la Comissió de Política Social i també va ser la primera Síndica de Greuges de Barcelona (2004-2010), en temps de l’alcaldia de Joan Clos, un cop ja s’havia jubilat a Càritas. Malla també va fundar el Centre Català de Solidaritat Social (CECAS) on durant més de vint anys va ser-ne la vice-presidenta del Patronat (1995-2016).
Pilar Malla va rebre, al llarg de la seva vida, diversos reconeixements per la seva tasca social, entre els quals la Creu de Sant Jordi (2004), el Premi d’Honor Lluís Carulla i la Creu d’Or de l’Ordre Civil de la Solidaritat Social. El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya li va concedir també la Medalla d’Or l’any 2011.